Diumenge, 31 d'octubre de 1999. El Casademont Girona rebia el Cantàbria Lobos a Fontajau en un partit que l'equip local, llavors entrenat per Trifón Poch i amb la parella Darryl Middleton-Larry Stewart d'element diferencial, resoldria amb un clar 90-71 davant poc menys de 5.000 espectadors que es van agafar la pallissa com un espectacle més d'aquelles Fires. El partit es jugava tres dies abans d'un duel contra el Gent belga a la Copa Korac, competició de la qual els gironins acabarien sent semifinalistes perdent contra el Llemotges mesos més tard; i, entre la contundència del resultat i la imminència del compromís a la Korac, Poch va acabar desmarcant-se una mica més del seu guió habitual de jugar molts i molts minuts amb un cinc inicial que els aficionats s'acabarien aprenent de memòria aquella temporada: Pablo Laso, Eric Johnson, Larry Stewart, Martí Kuisma i Darryl Middleton.

Aquell dia van tenir minuts Xavi Vallmajó, Gerard Darnés, Quique Moraga, Albert Alzamora i, fins i tot, un joveníssim Jordi Trias que va debutar a la Lliga ACB jugant els dos últims minuts. El pivot gironí s'estrenava a la màxima divisió -Trifón Poch no li va donar cap més oportunitat aquella temporada-, i Trias recorda perfectament aquella tarda de diumenge de fa més de setze anys. «El debut el recordes sempre. Era a Girona, la meva ciutat, i quan vaig sortir de la banqueta recordo que la gent em va aplaudir molt i el moment exacte en què em vaig aixecar i se'm va posar la pell de gallina», assegurava ahir Trias en unes declaracions a l'agència EFE parlant sobre la possibilitat que aquest diumenge, en un Múrcia-València, el pivot gironí arribi a la xifra de 400 partits a la Lliga ACB.

I és que encara que aquella temporada Trifón Poch, aferrat fins al final a l'efectivitat del seu veterà cinc inicial, no li va donar cap més partit a l'ACB (el pivot jugava com a vinculat a l'Adepaf de Figueres), Jordi Trias ha acabat convertint-se en un històric de la Lliga. Aquest diumenge, convertit ara en un veterà que aporta ofici i intangibles tant a dins com a fora de la pista en el València de Pedro Martínez, Jordi Trias pot arribar a la rodona xifra de 400 partits a l'ACB. Una prova de la sòlida carrera d'un Trias que, a la màxima categoria del bàsquet estatal, ha jugat amb Girona, Barça, Joventut, Andorra i València i ha gaudit de moments molt dolços com la Copa del 2007, guanyada pels blaugrana a Màlaga amb el gironí sent escollit millor jugador d'aquella final.

Girant la mirada cap enrere, i enfilant el camí dels 36 anys que farà el novembre vinent, Jordi Trias admet que «hi ha coses que valores més amb els anys». «Ara, quan veus que estàs a punt de fer 400 partits penses que les coses han anat bé, han passat molt de pressa i estàs orgullós d'arribar-hi», apunta el pivot gironí que, amb Pedro Martínez a la banqueta, ha jugat deu partits de Lliga ACB aquesta temporada en un València que va començar molt fort el curs, invicte durant mesos, i que ara necessita acaba d'assegurar-se una bona posició per entrar ben col·locats en el play-off. «Encara que portem moltes victòries el més important és com arribes al play-off. Ara les sensacions són bones, però encara falten cinc jornades pel final de la fase regular i això és molt», diu el pivot.

Amb 35 anys, una Eurolliga, una Lliga i dues Copes en el seu palmarès, Jordi Trias ja no es marca objectius individuals a nivell personal. Ni tan sols d'arribar molt més enllà d'aquests quatre partits que pot assolir demà passat a Múrcia: «A la meva edat has d'anar partit a partit. Ara a intentar arribar als 400 i després ja ho veurem, això no es pot saber mai».