El Reial Madrid va aconseguir mantenir la renda de 6 punts que té al capdavant de la classificació respecte al Barcelona gràcies un gol en l’últim sospir de Sergio Ramos, que va silenciar el Camp Nou i va deixar en taules (1-1) un clàssic que es va resoldre en dues jugades a pilota aturada. El central del conjunt blanc va rematar de cap in extremis una falta botada per Modric i va igualar així el gol aconseguit, en un altre cop de cap en jugada d’estratègia, de Luis Suárez, a l’inici de la segona part.
Va ser un partit que va tenir un inici electritzant. Una arrencada prometedora que es va diluir amb rapidesa per la volàtil presència d’uns i altres a l’àrea contrària i que no passarà a la història dels clàssics per gols i joc. I això que el guió del xoc podria haver canviat, als 3 minuts de partit, si Clos Gómez arriba a assenyalar penal de Mascherano en un enderroc del central argentí a Lucas Vázquez.
Sense espais, ni ocasions, sense Messi, ni Cristiano, ni Benzema, ni Neymar, ni Isco, ni Luis Suárez (tots ells desactivats per la pressió asfixiant i l’absència d’espais) amb molta tensió, molt de respecte i encara més por a equivocar-se, van transcórrer els minuts en el Camp Nou. Era el Barça el que més tenia la pilota, però aviat es va veure que no sabia com fer mal amb ella als peus. Sense Iniesta, que va començar a la banqueta, Sergio Busquets multiplicant-se per tres, Rakitic massa erràtic i André Gomés extremadament tebi en el primer clàssic de la seva carrera, els blaugrana aviat es van adonar que els faltava centre del camp per dominar amb claredat el xoc.
Els locals van anar perdent duels individuals i presència en el partit amb la mateixa rapidesa que el Reial Madrid, solidari, amb les línies ben juntes i poc exigit enrere, començava a jugar més solt amb el bulliciós Lucas Vázquez i l’hiperactiu Modric com a apostes més destacades.
Només Messi, en un innocent llançament de falta, va activar Keylor Navas a la primera meitat. Els de Zidane, per la seva banda, van començar a acostar-se a la porteria defensada per Ter Stegen en els últims deu minuts del primer acte. Dos xuts de Cristiano i un cop de cap de Varane van trobar la resposta del porter alemany, i plasmaven, per fi, en ocasions, el domini de l’esquadra visitant.
S’avança el Barça
Semblava que el Madrid seguiria manant després de la represa. El Barça no mossegava dalt, els seus tres puntes es despenjaven de la pressió i els blancs mantenien la inèrcia del primer temps. Però el partit va canviar quan als 53 minuts, Luis Suárez va rematar de cap de manera inapel·lable una falta servida per Neymar. Luis Enrique va fer sortir llavors a Iniesta i el Barça es va fer l’amo i senyor del partit.
El mateix Iniesta, Messi i sobretot Neymar, que va enviar als núvols el seu xut quan s’havia plantat sol davant Navas després de trencar la cintura de Carvajal, van poder sentenciar el partit. El Barça començava a recuperar cada cop que perdia la pilota i s’associava com en els seus millors temps, mentre que Zidane enviava un missatge confús sobre les seves intencions d’anar pel partit, en prescindir del talent ofensiu d’Isco i posant més múscul amb l’entrada de Casemiro.
Quan semblava que el xoc seria blaugrana, el Reial Madrid va dedicar-se a penjar diverses pilotes a la recerca de l’empat. Una rematada de cap alta de Ramos i una altra de Cristiano que Jordi Alba va treure a la línia de gol van ser el preludi de l’1-1. Sergio Ramos es va elevar a l’últim moment per fer un d’aquells gols seus de fe i va evitar una derrota que hauria tornat a estrènyer la Lliga. El Camp Nou es va quedar mut.
