ÚLTIMA HORA
L'Uni Girona cau a la final de la Copa de la Reina (76-62)
MARC NIERGA - Davanter garrotxí del Lleida esportiu

«Això que hem fet serà difícil de repetir i impossible d´oblidar»

01.12.2017 | 08:12
Marc Nierga pressiona Canales, dimecres a Anoeta.

Amb 25 anys, Marc Nierga (Olot, 1992) va viure dimecres el seu millor moment com a futbolista a Anoeta amb la classificació del Lleida per als vuitens de final de la Copa davant la Reial Societat. Els del Segrià van remuntar el 0-1 de l'anada i el 2-0 que reflectia el marcador a la mitja part imposar-se 2-3 i classificar-se. Lleida sencera va vibrar amb el memorable partit a Anoeta que ja quedarà per sempre més a la història del club lleidatà.

La van fer molt grossa a Anoeta. Ho ha paït ja?

Encara no m'ho crec, la veritat.

Si amb el 0-1 de l'anada, remuntar a Anoeta ja semblava una utopia, amb el 2-0 a la segona part a dimecres era impossible. Com explica el 2-3 final i la classificació?

El 0-1 no és una diferència gaire gran però contra un rival de Primera i Anoeta era complicat. Volíem principalment gaudir. Amb el 2-0 a la mitja part encara es va posar més dfiícil però mai vam deixar de creure fins al final.

Què va passar a la mitja part?

Sabíem que era molt complicat i que l'avantatge era gran. Vam sortir amb un altre ritme. Només ens quedava aprofitar els segons quaranta-cinc minuts i gaudir. Llavors vam fer el primer gol i després el segon i ens ho vam anar creient més i més.

Què desprenien les cares dels jugadors de la Reial? Nerviosisme? Incredulitat?

Nosaltres estàvem concentrats en el partit. Sí que amb el 2-1 van començar a posar-se nerviosos i més, sobretot, amb el 2-2. Sabíem que en tindríem alguna per fer el tercer i vam apostar per estar tranquils i esperar. Llavors, al darrer quart d'hora vam pressionar i va arribar el 2-3.

Vostè havia estat substituït per Radulovic amb 2-2. Com va viure el gol de la classificació?

Era a la banqueta i allà es pateix molt més. Va ser realment un moment d'èxtasi. Tots vam saltar al camp i vam quedar afònics de tant cridar. Va ser quelcom difícil de repetir i d'oblidar el que vam viure.

Va tenir temps de demanar la samarreta a algú de la Reial?

Jo no, però algun company sí. Personalment no la canvio pas per la classificació.

Devia tenir el mòbil saturat de felicitacions m'imagino...

Sí, sobretot de la família i els amics. Encara no som conscients del que vam viure i fer ahir a Anoeta. D'aquí a molt de temps la gent encara se'n recordarà.

I ara què? Que toqui el Barça o el Madrid?

A aquestes altures qualsevol va bé. Estaria bé el Barça o el Madrid per continuar fent història.

Ha voltat per molts filials, ha tastat la 2a A amb l'Alcorcón i ara és el capità del Lleida amb 25 anys. Com viu aquesta etapa?

Després de tants filials i d'estar a l'Alcorcón, és una experiència nova per a mi. Ser el capità i lluir el braçalet d'aquest gran club és un orgull i un repte il·lusionant.

L'objectiu és fer el «play-off»?

Sí. Som ambiciosos. Vam començar bé però després del partit amb la Reial al Camp d'Esports vam enganxar una mala ratxa. Confiem que aquest triomf ens impulsi i ens doni força a la Lliga.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Buscador de deportes

Enllaços recomanats: Premis cinema