L'Uni busca culminar la feina en territori hostil

L'Spar Girona viatja a l'infern del Wurzburg convençut d'aprofitar una oportunitat impensable fa cinc setmanes quan van tocar fons contra el Celta

Iñiguez demana a l’equip que mantingui la identitat i que estigui enfocat només en gaudir del partit, sense pensar en el passat ni en el futur

Nicholson i Mendy en l'entrenament d'ahir

Nicholson i Mendy en l'entrenament d'ahir / Spar Girona

Guillem Camps/Jan Torrent

L’Spar Girona afronta aquesta tarda (18.00 h.) un dels grans partits de la temporada. Una autèntica final anticipada, abans de la final definitiva per la qual l’Uni vol obtenir un bitllet. Després d’una temporada molt dura, plena d’infortunis, de contratemps i amb una trajectòria esportiva força irregular, l’Uni té avui la gran oportunitat per oblidar tot això, aixecar el cap i il·lusionar-se -perquè no- amb guanyar la lliga, una fita absolutament impensable fa cinc setmanes després de la dolorosa derrota davant el Celta que va fer tocar fons l’equip gironí.

El conjunt gironí compta amb un valuós coixí de 12 punts que es va guanyar a pols en el partit d’anada amb una segona part espectacular, però que no és suficient per anar tranquil. I menys en el sempre hostil pavelló Wurzburg, on s’espera un ambient de les grans ocasions. De fet, el club castellà ja ha anunciat a través de les xarxes socials que estan totes les entrades venudes i fa una crida a crear un «infern blau», el que ja va necessitar per remuntar els també 12 punts de desavantatge amb què va jugar la tornada dels quarts de final davant el Ferrol. Aquell dia, el conjunt de Nacho Martínez va haver de suar de valent per tombar la resistència d’un rival que va tenir opcions de donar la campanada fins pràcticament al tram final.

Jugar amb «flow»

Conscient de la importància de mantenir el cap fred i la concentració en tot moment perquè serà un partit llarg, Iñiguez va recordar que «si fem una passa enrere en el Würzburg no hi ha marxa enrere. Hem de mantenir la nostra identitat i per últim, jugar amb «flow», va deixar anar l’entrenador, en el sentit que el seu equip ha d’estar enfocat només en aquest partit i gaudir-l’ho. «No hem de pensar en el passat ni el futur», va subratllar.

Guanyar o perdre per menys de 12 punts avui, té doble premi. El de classificar-se per a la final, després de tres temporades d’absència -quatre comptant la del covid- i del mal regust que va deixar la prematura eliminació del curs passat a mans del Barça, i també el d’aconseguir un bitllet per l’Eurolliga. Seria una gran recompensa a la lluita i l’orgull que les gironines han demostrat en la major part de la temporada malgrat no tenir la sort de cara.

Amb les forces justes

Iñiguez disposa de tota la plantilla disponible a excepció d’Irati Etxarri, que viatja amb l’equip a Salamanca però encara continua immersa en el seu procés de recuperació. L’extècnic del Perfumerías Avenida va comentar ahir que «les jugadores estan bé, però amb un punt de cansament». I és que la càrrega de partits en pocs dies comença a notar-se, i especialment amb la rotació curta que l’entrenador gironí està utilitzant. Dimecres, en el partit d’anada a Fontajau, Iñiguez només va utilitzar nou jugadores, i en els quarts de final van ser, a la pràctica, també nou, perquè jugadores com Parra, Ribas i Cargol van tenir un paper testimonial en la rotació.