«Calladita», la cara B dels estius dels rics a la Costa Brava

El cineasta Miguel Faus assegura al seu film Calladita, que arriba aquest divendres a les sales de cinema, pretenia explicar com les famílies riques volen que les seves empleades domèstiques siguin «el més invisibles, el més discretes i el més calladetes possible».

Després que Faus estrenés al Festival de Màlaga el curtmetratge Calladita (2020), el projecte que el director va presentar per graduar-se al màster de la London Film School, semblava necessari que s’estengués la història d’Ana, i el resultat és la primera pel·lícula del món finançada amb NFTs (token no fungible), un film rodat en una mansió de l’Empordà.

Així va néixer el llargmetratge Calladita (2023), un retrat «satíric» de les elits burgeses i la seva «hipocresia», segons Faus (Barcelona, 1992), protagonitzat per Paula Grimaldo i Ariadna Gil i que ha obtingut premis com l’Andrews/ Bernard al Festival de Sundance, atorgat per Steven Soderbergh.

El títol del film anticipa l’element principal de l’argument: com la família vol que la seva empleada discreta s’encarregui de la intendència de la casa de la platja sense molestar, com si no volguessin sentir la presència més que quan ella els serveix.

«Per mi era molt important aquest concepte de ‘calladeta’ perquè les famílies riques volen que les seves empleades siguin el més invisibles, el més discretes i el més calladetes possible», assegura el director, que afegeix que també volia retratar «aquesta idea que Ana ha d’aguantar estoicament, treballant molt dur sense dir ni piu».

Tot això porta Ana, la protagonista, interpretada per Paula Grimaldo, a «mossegar-se la llengua», a acumular en el seu subconscient tot allò que no pot contestar, cosa que també era molt important per a Faus.

Amb la pel·lícula, assegura que pretenia «ensenyar el viatge d’Anna a mesura que va entenent millor com funcionen les regles d’aquesta casa i del món on treballa i com va descobrint les pròpies formes de poder gaudir de l’estiu malgrat estar en una situació de treball de gairebé esclavitud contemporània».

Per mostrar tots aquests matisos, Faus s’ajuda també d’elements tècnics com el color o la fotografia, cosa que li permet situar l’acció al zenit de l’estiu, cosa que és important tant per la «sensualitat de la temporada» com per ser el període de treball més dur per a les treballadores de la llar.

Fora del metratge, l’element més nou de l’òpera prima de Faus és la forma de finançament, ja que es va fer a partir de la venda de NFT: el director va crear una col·lecció d’art digital a partir de fotogrames del curt original i el va vendre a la blockchain a canvi de donacions per finançar la pel·lícula, de manera que va aconseguir més de 700.000 euros de més de 600 mecenes repartits per més de 60 països.

L’altre gran suport financer va arribar quan el cineasta americà Steven Soderbergh va concedir a Calladita un premi de postproducció al Festival de Sundance, cosa que va permetre a Faus i el seu equip comptar amb 100.000 dòlars més per acabar el film.