Les vacances a la Costa Brava han estat, des de fa temps, sinònim de llibertat. Llibertat per passar dies -i nits- sencers a la platja, llibertat per fer coses que en altres èpoques de l'any ni tan sols es pensarien i llibertat per sentir-se lliure. Però d'un temps ençà, han sorgit diverses prohibicions i limitacions a les platges. Algunes són lògiques: és evident que calen ordenances cíviques per evitar que la brutícia s'acumuli a les platges i per mantenir un nivell de qualitat acceptable. Altres, en canvi, han escalfat els ànims a més d'un: la prohibició de fumar en una platja de l'Escala -que va acabar essent retirada- o, més recentment, la prohibició de practicar sexe a les platges de Tossa de Mar. I és que, on arriben els límits de la llibertat?
D'una banda, els ajuntaments costaners han intentat en mil i una ocasions mantenir les seves platges netes de burilles. Però, sens dubte, qui va fer un pas més important per aconseguir-ho va ser l'anterior alcalde de l'Escala, Josep Maria Guinart (CiU), qui va decidir convertir la població en la primera "platja sense fum" de tot l'Estat espanyol, mesura que després s'aplicaria als parcs infantils. En ser pioners, la mesura va aixecar una gran polseguera, ja que molts fumadors es van mostrar sorpresos i indignats per aquesta decisió. Tot i això, la prohibició es va aixecar l'any 2007, quan va entrar a governar Estanis Puig (PSC) i va retirar la mesura per la seva "escassa efectivitat". Així doncs, els socialistes van decidir continuar utilitzant els mètodes "tradicionals" per mantenir les seves platges netes: fent passar les màquines de neteja als matins i repartint cendrers reubilitzables entre els banyistes. Com s'ha fet tota la vida, vaja.
I si la mesura de l'Escala va aixecar polèmica, molt més ho ha fet aquest estiu l'ordenança cívica de Tossa de Mar, que inclou la prohibició de practicar sexe en espais públics i, per tant, també a la platja. La iniciativa, que va entrar en vigor l'1 de juny d'enguany, va indignar molta gent, i 200 persones es van reunir a la platja en senyal de protesta, a més d'aparèixer diverses pintades als cotxes de la policia en senyal de desacord. El consistori, però, de moment no s'ha fet enrere.
Altres prohibicions només són temporals i afecten, habitualment, als mesos d'estiu. El govern, per exemple, impedeix celebrar casaments i fer rodatges de pel·lícules durant la temporada de vacances, ja que l'afluència de visitants és molt més gran i això podria comportar problemes. Tot i que abans la prohibició s'allargava de juny a setembre, enguany s'ha cenyit només als mesos de juliol i agost, tot i que moltes parelles que opten per aquest tipus de casaments prefereixen fer-ho al mes de maig, per evitar complicacions.
També és un clàssic impedir l'entrada dels gossos a les platges: en aquest cas, però, es tracta d'una mesura higiènica i de convivència, amb l'objectiu que els animals no molestin la resta de persones.
Sense alcohol al carrer
Altres prohibicions, en canvi, s'escapen de l'àmbit estrictament de la platja, però influeixen, i molt, en el desenvolupament de la temporada turística. Molts ajuntaments, entre els quals hi ha Lloret de Mar, Tossa, Girona, Platja d'Aro i Palamós, per exemple, impedeixen consumir alcohol a la via pública a la nit (exceptuant les terrasses dels bars i restaurants, és clar).
I anant cap a un àmbit més rural, durant les vacances d'estiu s'incrementen les prohibicions a la muntanya i tot el que l'envolta. En aquest cas, però, no és una qüestió de control, sinó de seguretat: si s'impedeix fer foc o accedir amb vehicles motoritzats a determinats espais naturals és, senzillament, per evitar desastres naturals com els incendis que en massa ocasions han afectat les comarques gironines.
