Quan l'economia està a la corda fluixa cal esprémer la imaginació per aconseguir ingressos que serveixin per pal·liar la difícil situació. Aquest és el cas de l'Ajuntament d'Hostalric que, a més de promo?cionar la gastronomia del país amb la futura creació del Centre d'Interpretació del Territori i Alimentació i el coneixement del seu important patrimoni monumental de les torres, les muralles i el castell amb la intenció d'augmentar l'afluència de visitants, ara impulsa un projecte atípic a les nostres comarques. Es tracta d'una via verda fluvial que, resseguint el curs del riu Tordera, pretén unir la Costa Brava amb el Parc Natural del Montseny. És a dir, el mar amb l'única Reserva de la Biosfera declarada per la Unesco de Catalunya. És un itinerari d'uns 60 quilòmetres que, des de la desembocadura del Tordera, al límit de Blanes amb Malgrat de Mar, vol anar fins al seu naixement de la Font Bona de Sant Marçal, a 1.100 metres d'altitud, terme municipal del poble del Montseny i amb una introducció a la subsidiària riera d'Arbúcies. Aquest afluent travessa una vall de gran frondositat per abocar les seves aigües al riu Tordera al seu pas per Hostalric.

Segons l'alcalde, Josep Antoni Frias, autor de la iniciativa, anar a peu, en bicicleta o a cavall "per un paradisíac entorn amb una diver?sitat de fauna i flora sense parangó pot suposar un revulsiu pel turisme del territori". "L'èxit està assegurat en base a l'acceptació d'aquesta oferta a Alemanya, Suïssa, Bèlgica i altres països europeus on el turisme ecològic està molt arrelat", afegeix Frias, vicepresident de Promoció Econòmica del Consell Comarcal de la Selva.

El procés embrionari del projecte previ a la seva cristal·lització, ja mereix el vistiplau de les Diputacions de Girona i Barcelona, responsables de gestionar el Parc Natural del Montseny en les seves respectives jurisdiccions. D'acord amb els contactes mantinguts també el veuen amb bons ulls tots els Ajuntaments del recorregut.

El problema que dificulta l'evolució progressiva d'Hostalric és el seu estrenyiment territorial per ser el més petit de la Selva i que, amb només 3,4 quilòmetres quadrats, és, igualment, un dels benjamins de Catalunya. Això fa que la gent treballi als polígons industrials limítrofs de Massanes i Sant Feliu de Buixalleu i, en conseqüència, les indústries no aporten cap ingrés a les arques municipals. El resultat és que el poble s'ha convertit en el dormitori d'aquesta mà d'obra i el pressupost municipal, abans, només es nodria, principalment, de les llicències del ram de la construcció. Amb l'esclat de la bombolla immobiliària, els diners ara entren en comptagotes però els serveis públics han de seguir funcionant.

Frias opina que, amb aquest panorama, cal potenciar el turisme per generar riquesa "apostant per ofertes diferenciades de les que presenten altres municipis que poden estar en competència amb nosaltres".