Ja que toquen al Gastromusical... són de bon menjar?

I tant, ens encanta. Bé, si no ho féssim moriríem, però a part d'això ens agrada menjar bé sempre que es pot.

Què tenen a veure, la música i la gastronomia?

Hi ha tantes analogies que es poden fer... que no ens repetirem. Realment no té gaire a veure: una cosa és menjar, que és necessari, i una altra és escoltar música, que en realitat no és imprescindible. Es pot viure perfectament sense música. Però tant una cosa com l'altra tenen aquesta mena de cosa instintiva: el menjar el necessitem per sobreviure, i la música també té una mena de pulsió molt bàsica que ens porta a escoltar-la o a produir-la des dels principis de la humanitat.

Hi són des de fa vint anys i segueixen a la carretera. Quina és la seva recepta?

Bàsicament, ser comprensiu amb els teus companys i ser bones persones, en la mesura del possible. S'ha de dir que el fet de ser una banda gran també ajuda.

No ho fa més difícil?

No, ajuda perquè es dilueixen més les tensions. Pot haver-hi dues persones dins de la banda que tenen una tensió no resolta, però encara queden vuit persones més amb les quals tractar. Això fa que les tensions no creixin tant.

El concert de l'Escala serà especial perquè serà desendollat.

Sí, això és un format que vam començar a fer l'any passat. Ens ve de gust provar coses diferents, formats diversos, i la gent també agraeix veure que els Manero funcionen de maneres diferents a l'habitual. Dir que aquest format és acústic seria mentir una mica, perquè tampoc ho és del tot. Sí que hi ha guitarres acústiques a bona part del xou, però no és el del tot acústic, com un bolo que cantem cançons a la vora del foc.

En el seu cas, això seria anar contra natura.

Nosaltres preferim dir que és més un concert en un format íntim. És un espectacle pensat més per a distàncies curtes, amb la banda en format reduït, no hi anem tots nou sinó només cinc... l'esperit del xou és una mica més tranquil: no deixa de ser un xou ballable, però no és tant al màxim des del principi com seria un concert de Manero habitualment, que comencem a donar-ho tot molt fort des del primer moment. Aquí ho donem també tot, però d'una manera més relaxada, més propera, més a partir d'explicar anècdotes o històries dels vint anys de carrera... és un xou pensat per a formats més petits, en què el públic pugui estar assegut en un moment determinat veient el bolo. Volem fer una cosa una mica més relaxada, més íntima, com si estiguéssim al menjador de casa o en un bar, tocant els temes i explicant batalletes fent-nos uns riures.

Però tot i això, diu que el públic es pot anar preparant per ballar.

Sí, clar, al cap i a la fi tocarem les nostres cançons, i som una banda de música de ball, així que òbviament el concert és de música de ball. Però la música de ball, al final, pot tenir moltes maneres diferents de fer-se, que és el discurs que hem tingut des de fa molts anys. Nosaltres som una banda que fa música disco, que és música per ballar, que es pot entendre de moltes maneres diferents i es pot fer de formes molt diferents, des de música disco fins a música llatina. Música i ball estan

intrínsecament lligats, i a més pot tenir tants matisos com qualsevol altre tipus de música.

El futur de la música de ball és el reggaeton?

No, això és el present. El futur no sabem què serà. A mi el reggaeton, personalment, em sembla fantàstic. No és que em compri discos del Dave G, però per la seva gent i el que representa, em sembla un gènere molt interessant. És una apropiació en l'àmbit llatí d'una música que és d'origen jamaicà, que no deixa de ser també caribeny, que alhora és com la resposta jamaicana al hip-hop... tot plegat em sembla que té molta gràcia, i hi ha artistes de reggaeton que m'agraden. A veure, tampoc és que m'agradi tot, perquè no m'agrada l'Enrique Iglesias, però el reggaeton està molt bé. De tota manera,el futur de la música de ball no se sap. Ara mateix, en el punt que està la música, parlar de futur és molt difícil. Ja no hi ha un futur de la música popular, estem arribant a aquell punt de postmodernitat que tot són combinacions de coses que ja s'han fet. Però de tota manera... a qui li importa, el futur?