El dimarts 22 d'abril de 1930, una petita notícia al Diario de Gerona de Avisos y Noticias convidava «tots els esportistes en general» a presentar-se l'endemà a la nit al Cafè Norat de la Rambla per constituir i escollir la junta del nou club de futbol de la ciutat: el Girona FC. Allà, en el primer pis del Norat, que ara fa de menjador de la pizzeria Arcada, es fundaria el Girona aquell 23 d'abril, i ahir, just vuitanta-cinc anys més tard, s'hi varen reunir dotze expresidents del club per donar suport a l'actual, Delfí Geli, en l'inici d'una nova etapa que vol ser la de l'estabilització del club a l'elit després del canvi de propietaris. «Jugar a Segona Divisió és molt important; jo ho vaig intentar dos cops, en les promocions contra el Còrdova i el Vila-real, però no ho vam aconseguir», explicava el més veterà dels dirigents que ahir van anar a l'acte convocat pel club. Un Narcís Codina que va ser el màxim dirigent del Girona entre els anys 1968 i 1973, i que és, segurament, dels pocs gironins que no es deixa enlluernar per aquesta Primer Divisió de què es va estar tan a prop ara fa només uns mesos.

Per a Codina mantenir-se a Segona A «no és cap deshonra i, si s'hi pot continuar sense grans problemes, crec que és la categoria bona per al Girona». L'expresident admet que segueix el dia a dia de club des d'una certa distància, «a través dels diaris llegint les altes i baixes dels jugadors», però veu bé la figura de Delfí Geli com a nou president: «No sé com ho hauria vist si el president hagués estat francès...». Entre la resta d'expresidents del club que es varen reunir -els únics absents van ser Benjamí Colomer per temes de salut i Jordi Roche i Josep Gusó per motius professionals- es va seguir la mateixa línia de Narcís Codina a l'hora de valorar amb bones paraules la tria de Delfí Geli com a nou president del Girona per part de Pere Guardiola i dels nous propietaris Samir Boudjemaa i Jean-Louis Doutaret. «És un home de futbol i segur que hi entén més que tots nosaltres», apuntava Miquel Mascort, president el 1992 i 1993, tot recordant que «fins ara hem estat presidents, empresaris, metges, advocats... i ara s'hi posa un exjugador que coneix molt bé el club que pot ser la persona ideal». Al seu costat, s'afegia a la conversa «l'altre Geli». «Es diu Geli com jo i amb això ja està tot dit, segur que ho farà molt bé dirigint el club en una època molt il·lusionant en què no estem a Primera Divisió per una burrada, però que veig que, ben gestionats, poden venir anys interessant per a un Girona al qual vam dedicar molt temps i diners en el seu moment», argumentava un Jordi Geli que va ser el màxim dirigent del club de Montilivi entre els anys 1979 i 1984. En aquest sentit, Carles Teixidor era un dels que ho tenien més clar: «Ja era hora que, després d'aquests últims anys, tinguéssim un president gironí amb cara i ulls».

I és que entre els expresidents del Girona també hi ha les seves afinitats, però, tots, cadascú parlant amb qui més relació té, es varen aplegar ahir sota les voltes de La Rambla per escoltar com Delfí Geli els deia com el club «volia fer un reconeixement a tots vosaltres que us heu deixat moltes hores treballant per a un Girona, i que no sempre ha estat prou valorat per la gent». Geli va deixar clar que, en aquesta nova etapa, els nous propietaris volien tenir una bona relació amb la societat gironina començant pels expresidents del club, i que «teniu les portes obertes de la llotja sempre que vulgueu venir a futbol».

Uns nous propietaris que, a més de per Delfí Geli, varen estar ahir representats ahir pel director general Nacho Mas-Bagà, per bé que l'antic executiu de Mediapro es va mantenir en el seu habitual segon pla, que no lleven la son a uns expresidents que, ara ja desvinculats de la responsabilitat de la gestió, volen parlar més de futbol que de maldecaps. Perquè, com va explicar Toni Madeo, «dels nous propietaris no en sé res, però a en Delfí Geli el vaig tenir com a jugador i crec que és la persona ideal per ocupar el càrrec de president».