La clau és sumar a Montilivi

Amb la dificultat que suposa arreplegar bons resultats a domicili a la Primera Divisió, el gran repte del Girona per segellar la permanència és el de mantenir la bona línia a casa · En 7 de les últimes 9 temporades, les que ha disputat consecutivament a la Segona Divisió A, l'equip sempre ha estat capaç d'aconseguir més de la meitat dels punts que hi ha hagut en joc a casa

13.09.2017 | 07:16
Els jugadors del Girona celebren un dels dos gols que van marcar a l´Atlètic en la primera jornada de Lliga.

No hi ha res com jugar a casa. Empesos per la seva afició, és allà on els equips tenen més ingredients per rendir, per sumar, i perquè els rivals s'hi sentin incòmodes. És una evidència. L'ha volgut contradir el Girona en aquests últims anys, sobretot des que Pablo Machín va apoderar-se del comandament de la nau (els números a fora l'avalen), però és una obvietat que si a Montilivi les coses rutllen, hi ha motius per estar tranquils. I més ara. Si la Segona A era una categoria igualada, feixuga i complicada, més entrebancs proposarà la Primera Divisió, en què els gironins hi debuten amb el pressupost més baix, gairebé sense experiència i davant autèntics transatlàntics. Amb la salvació com a única consigna, fer de l'estadi un fortí és indispensable. Imprescindible. De moment, el camí que s'ha començat a traçar fa prou patxoca (4 punts de 6 possibles), però no val a badar. Per calmar els ànims dels més pessimistes, és interessant fer una ullada al rendiment que l'equip ha ofert a casa durant les últimes 9 temporades; precisament, les que ha acumulat de manera consecutiva al futbol professional. Abans de desgranar-ne les conclusions, un primer cop d'ull ja permet veure el got més ple que no pas buit.

En primer lloc, perquè en 7 dels darrers 9 anys, el Girona ha estat capaç de sumar més de la meitat dels punts hi ha hagut en joc a Montilivi. Si això es traslladés en l'actual exercici, hi hauria més de mitja feina feta. A Primera, a diferència de Segona, es juguen 19 partits a casa. Això vol dir que hi ha la possibilidad, com a local, d'aconseguir 57 punts. Sumant-ne com a mínim el cinquanta per cent, un equip s'asseguraria 28 o 29 punts. Tenint en compte que darrerament la permanència a l'elit s'ha situat per sota els 40 (i fins i tot més avall en aquests últims tres anys), això vol dir que n'hi hauria prou en arreplegar una desena de punts a fora.

La teoria és senzilla. Almenys, ho sembla. Però ara cal posar-la en pràctica. Fins al moment, victòria contra el Màlaga (1-0) i un empat amb l'Atlètic de Madrid (2-2). És a dir: 4 punts de 6. O el que ve a ser el mateix: un 66,7 per cent de mitjana. Aquest mateix percentatge és el que el Girona assolia el curs passat, el de l'històric ascens a la màxima categoria. Llavors, els de Machín van sumar a l'estadi 12 victòries (8 d'elles van arribar de manera consecutiva en un registre històric), 6 empats i van cedir 3 derrotes. Aquest, de 42 punts, ha estat el segon millor balanç d'aquests últims anys, quedant-se enrere del que ocupa el primer lloc al podi. Aquest privilegi se l'emporta l'any de Joan Francesc Ferrer Rubi, en què els blanc-i-vermells es van quedar a les portes de pujar. En aquella ocasió, 48 punts de 63 (un 76,2 per cent) gràcies a 15 victòries i 3 empats. La resta, 3 derrotes.

Montilivi també va ser important el curs 14/15, el dels famosos 82 punts que no van servir per fer de l'ascens una realitat. Aquell any, el Girona va funcionar millor a fora que a casa, però tot i això a l'estadi va arreplegar 40 punts, un 63,5 per cent. Va fer-se amb 11 triomfs i 7 empats, i tan sols va lamentar 3 ensopegades.

Prou bons també van ser els resultats de la temporada 10/11, amb Raül Agné a la banqueta i el primer cop que el club va somiar en disputar el play-off, encara que al final no ho va aconseguir. Montilivi va celebrar 11 victòries del seu equip, que va cedir fins a 6 empats. De derrotes n'hi va haver 4.

Per contra, en dos dels últims cursos l'equip s'ha quedat sense ser capaç de sumar la meitat dels punts que ha lluitat com a local. El pitjor bagatge arribava la temporada 09/10, en què els gironins van fer-se amb 30 punts de 63 (47,6%) a l'estadi, guanyant 8 partits, empatant-ne 6 i perdent-ne més que mai: 7. Tampoc van ser massa millors els guarismes de la 13/14, amb 31 punts de 63 (49,2%) per culpa de només 7 victòries, 10 empats i 4 derrotes.

Un calendari que espanta

Per posar a prova la seva solidesa a casa, el Girona encara un calendari com a local que imposa respecte. Principalment, perquè per Montilivi hi passaran en les properes jornades 5 dels 6 primers classificats en l'última temporada. Obrirà foc aquest diumenge el Sevilla (4t l'any passat). El seguirà el Barça (2n i un dels favorits al títol). A mitjan octubre, torn per al Vila-real (5è), abans de rebre el Reial Madrid, vigent campió, per Fires. El particular Tourmalet el tancarà la Reial Societat, que aquest darrer curs el va cloure en sisè lloc.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Girona FC

El Girona s´entrena sense Muniesa ni Alcalá

El Girona s´entrena sense Muniesa ni Alcalá

Machín haurà de fer canvis en defensa per rebre el Barça si confirma la baixa dels dos centrals

La porra del Girona-Barça

La porra del Girona-Barça

Quin creus que serà el resultat? Entre tots els encertants sortejarem 10 lots de productes Colnatur

Les estrelles del Barça han jugat a Girona

Les estrelles del Barça han jugat a Girona

Recordem les visites del Barça a la ciutat amb un historial ple d'estrelles blaugranes

Enllaços recomanats: Premis cinema