No hi ha res com jugar a casa. Empesos per la seva afició, és allà on els equips tenen més ingredients per rendir, per sumar, i perquè els rivals s'hi sentin incòmodes. És una evidència. L'ha volgut contradir el Girona en aquests últims anys, sobretot des que Pablo Machín va apoderar-se del comandament de la nau (els números a fora l'avalen), però és una obvietat que si a Montilivi les coses rutllen, hi ha motius per estar tranquils. I més ara. Si la Segona A era una categoria igualada, feixuga i complicada, més entrebancs proposarà la Primera Divisió, en què els gironins hi debuten amb el pressupost més baix, gairebé sense experiència i davant autèntics transatlàntics. Amb la salvació com a única consigna, fer de l'estadi un fortí és indispensable. Imprescindible. De moment, el camí que s'ha començat a traçar fa prou patxoca (4 punts de 6 possibles), però no val a badar. Per calmar els ànims dels més pessimistes, és interessant fer una ullada al rendiment que l'equip ha ofert a casa durant les últimes 9 temporades; precisament, les que ha acumulat de manera consecutiva al futbol professional. Abans de desgranar-ne les conclusions, un primer cop d'ull ja permet veure el got més ple que no pas buit.
En primer lloc, perquè en 7 dels darrers 9 anys, el Girona ha estat capaç de sumar més de la meitat dels punts hi ha hagut en joc a Montilivi. Si això es traslladés en l'actual exercici, hi hauria més de mitja feina feta. A Primera, a diferència de Segona, es juguen 19 partits a casa. Això vol dir que hi ha la possibilidad, com a local, d'aconseguir 57 punts. Sumant-ne com a mínim el cinquanta per cent, un equip s'asseguraria 28 o 29 punts. Tenint en compte que darrerament la permanència a l'elit s'ha situat per sota els 40 (i fins i tot més avall en aquests últims tres anys), això vol dir que n'hi hauria prou en arreplegar una desena de punts a fora.
La teoria és senzilla. Almenys, ho sembla. Però ara cal posar-la en pràctica. Fins al moment, victòria contra el Màlaga (1-0) i un empat amb l'Atlètic de Madrid (2-2). És a dir: 4 punts de 6. O el que ve a ser el mateix: un 66,7 per cent de mitjana. Aquest mateix percentatge és el que el Girona assolia el curs passat, el de l'històric ascens a la màxima categoria. Llavors, els de Machín van sumar a l'estadi 12 victòries (8 d'elles van arribar de manera consecutiva en un registre històric), 6 empats i van cedir 3 derrotes. Aquest, de 42 punts, ha estat el segon millor balanç d'aquests últims anys, quedant-se enrere del que ocupa el primer lloc al podi. Aquest privilegi se l'emporta l'any de Joan Francesc Ferrer Rubi, en què els blanc-i-vermells es van quedar a les portes de pujar. En aquella ocasió, 48 punts de 63 (un 76,2 per cent) gràcies a 15 victòries i 3 empats. La resta, 3 derrotes.
Montilivi també va ser important el curs 14/15, el dels famosos 82 punts que no van servir per fer de l'ascens una realitat. Aquell any, el Girona va funcionar millor a fora que a casa, però tot i això a l'estadi va arreplegar 40 punts, un 63,5 per cent. Va fer-se amb 11 triomfs i 7 empats, i tan sols va lamentar 3 ensopegades.
Prou bons també van ser els resultats de la temporada 10/11, amb Raül Agné a la banqueta i el primer cop que el club va somiar en disputar el play-off, encara que al final no ho va aconseguir. Montilivi va celebrar 11 victòries del seu equip, que va cedir fins a 6 empats. De derrotes n'hi va haver 4.
Per contra, en dos dels últims cursos l'equip s'ha quedat sense ser capaç de sumar la meitat dels punts que ha lluitat com a local. El pitjor bagatge arribava la temporada 09/10, en què els gironins van fer-se amb 30 punts de 63 (47,6%) a l'estadi, guanyant 8 partits, empatant-ne 6 i perdent-ne més que mai: 7. Tampoc van ser massa millors els guarismes de la 13/14, amb 31 punts de 63 (49,2%) per culpa de només 7 victòries, 10 empats i 4 derrotes.
Un calendari que espanta
Per posar a prova la seva solidesa a casa, el Girona encara un calendari com a local que imposa respecte. Principalment, perquè per Montilivi hi passaran en les properes jornades 5 dels 6 primers classificats en l'última temporada. Obrirà foc aquest diumenge el Sevilla (4t l'any passat). El seguirà el Barça (2n i un dels favorits al títol). A mitjan octubre, torn per al Vila-real (5è), abans de rebre el Reial Madrid, vigent campió, per Fires. El particular Tourmalet el tancarà la Reial Societat, que aquest darrer curs el va cloure en sisè lloc.
