Demà, la tardor. Diuen els que hi entenen que a les deu de la nit farà la seva arribada oficial. I deixarem enrere l'estiu. Ens ho hem passat bé aquest estiu, sabent que l'equip jugaria a Primera Divisió, l'estat d'ànim general ha estat un pèl més eufòric del que era els últims anys. Han arribat cares noves, alguns jugadors il·lusionants. I malgrat la pena d'alguna de les baixes que han marxat, el trimestre estival ha deixat bones sensacions. Sobretot, a partir del dia del Manchester City, assaig general clar del que va ser l'inici de Lliga contra Atlètic de Madrid i Màlaga.
L'estiu ens deixa ja amb els deures fets del primer mes de competició. Cinc punts en cinc jornades, que seria una bona mitjana si entenem que amb 38 l'equip aconseguiria la salvació. Com marquen els registres de la majoria de les últimes temporades.
I amb la tardor, una nova glopada d'adrenalina. Barça, Celta, Vila-real i Reial Madrid seran alguns dels rivals que es posaran per davant. Amb una única intenció de donar la sorpresa quan tots els pronòstics diguin el contrari.
Que la tardor no baixi el ritme que ens ha deixat l'estiu seria la millor notícia per encarar l'hivern i el sempre valorat mercat de reforços per a qualsevol plantilla que no funciona. És clar que en el cas del Girona, i tenint el cosinet City al darrere, aquest any no seria pas tan traumàtic haver de fer alguna incorporació important. Tot i que si es pot estalviar, serà una bona notícia per al club i per a l'equip que dirigeix Machín.
Però no ens enganyem i menys després de la jornada viscuda ahir. Tota l'eufòria que li pugui faltar al nivell futbolístic, la ciutadania la trobarà en altres capítols de la vida social. Perquè com va succeir, la política incidirà directament no en el futbol sinó en tots els àmbits de les nostres vides. Així que esperarem l'1 d'octubre i la caiguda de les fulles amb més expectatives que mai i sense saber ben bé, o pel contrari, sabent perfectament, quina ha de ser la victòria més important.
