Aday Benítez va ser l'actor principal, el protagonista, en l'acte celebrat ahir a Montilivi. Però no va ser l'únic nom que va sortir a escena durant una roda de premsa que es va allargar més d'un quart d'hora. El director esportiu, Quique Cárcel, va valorar la renovació del vallesà, l'enèsima des que ell ostenta el càrrec, i una prova més que hi ha fe cega en aquest projecte. Però també es va parlar d'altres coses. D'altres jugadors. Un d'ells, Eloi Amagat. Precisament, l'únic futbolista de la primera plantilla que, sense estar cedit, acaba contracte aquest proper 30 de juny. No ha jugat ni un sol minut, a la Lliga ni tampoc a la Copa. Per tant, el seu futur sembla més a fora que no pas a dins. Cárcel no es va mullar, però sí que va demanar «respecte» per la situació d'un jugador que considera un «referent» per tot el que ha donat i encara pot donar al club.

Camí dels 33 anys, Eloi es va forjar a la base del Girona i hi va arribar a debutar amb el seu primer equip ara fa més d'una dècada a la Segona Divisió B. Després de voltar i de provar sort a d'altres clubs, va tornar a Montilivi més madur i amb ganes de fer-se un lloc al futbol professional. Era el 2012, el punt de partida de cinc temporades consecutives a Segona en què va jugar 141 partits oficials, portant el braçalet de capità i sent un home importants dins el vestidor. No li somriu la mateixa sort a Primera; de moment, ni un sol minut a la Lliga i tampoc a la Copa. I el contracte que enfila cap a la recta final. «Al principi d'aquesta temporada se li va dir que potser no tindria cabuda a l'equip. Que tot depenia una mica del dia a dia i de la pretemporada. No té minuts, però el seu comportament és excepcional i no estic encantat, sinó el següent», deia ahir Cárcel, qui creu que Eloi Amagat «és un futbolista molt bo, quan sembla que està al final de la seva carrera. No és així, encara té molt per donar i per fer».

Sobre si hi ha alguna possibilitat d'allargar el vincle entre totes dues parts, Cárcel afirmava que encara és «aviat» per parlar-ne perquè «queden mesos» pel final de temporada i, sobretot, perquè «no podem valorar el seu rendiment ja que no té minuts». Ara bé, «respecte total» cap a la seva situació. Si més no pel que es refereix al director esportiu.

Més coses. També es va parlar dels dos futbolistes que l'estiu passat marxaven cedits a Segona A. Sebas Coris (Osasuna) i Rubén Alcaraz (Almeria). «Els seguim setmana a setmana», deia Cárcel, qui considera «força positiva» l'experiència de tots dos. «Estan tenint participació i continuïtat, que és el que buscàvem. Amb nosaltres no havien tingut cinc o deu partits seguits i ara sí que ho estan fent». Coris acaba contracte el 2019 i Alcaraz ho fa el 2020; d'una hipotètica renovació, no va trascendir res. «És evident que han fet un pas endavant. Però queden tres o quatre mesos per saber què farem amb ells. Haurem de valorar què és el que tenim i què ens ofereix el mercat. A més, el míster haurà de dir la seva. Amb tot això, prendrem decisions».

Té ara el Girona assegurada la seva continuïtat a mig termini. Gairebé tothom té contracte i només acaben aquest mes de juny Eloi Amagat i els cedits. Només hi hauria el perill que, un cop s'obri la propera finestra de mercat, algun equip vingui de pesca per Montilivi. «Volem consolidar el projecte a Primera i intentar créixer. Si el grup està funcionant, s'hauria d'intentar que no marxessin les nostres peces. M'agradaria que fos així. Però hem de ser conscients de quin club som i del pressupost. Si al final hi ha un traspàs l'haurem d'acceptar. Tot i que m'agradaria mantenir el bloc».