Amb el bon temps, la primavera i l'allargament de les hores solars comença també la preocupació de molts ciutadans que pateixen cada nit d'estiu la tossuda inconsciència d'aquelles persones que no pensen en aquells altres ciutadans que volen dormir després d'una dura jornada laboral. Fa pocs dies es publicava una carta al diari signada per l'Associació de Veïns de l'Eixample contra els inconvenients ?rei?terats pels bars musicals. Fa quinze anys (vegeu l'hemeroteca), vaig publicar un article d'opinió sobre les queixes i els desordres que es produïen a les sortides dels locals d'oci nocturn. La rèplica del representant dels locals no es va fer esperar. Amb un to força poc conciliador va respondre a aquest autor des de la prepotència i desconsideració. Es veia que ell no ho patia. Quinze anys després les coses a penes han canviat. Els mateixos locals, els mateixos problemes i les queixes dels ciutadans segueixen anant a la paperera. És possible fer compatible l'oci nocturn i el descans dels ciutadans? Pels resultats, sembla que no.
Dues consideracions a les queixes veïnals. La primera és que els propietaris dels locals no poden carregar sobre els usuaris tota la responsabilitat. Quan els vigilants de les portes es converteixen en col·legues i no es respecten els horaris, quan les mesures d'ordre són insuficients i quan no existeix urbanitat, les coses no poden anar bé. La segona, no s'entén el silenci municipal i la insuficient resposta a les denúncies policials. Alguns d'aquests locals es concentren en zones intensament vitals de la ciutat i aquests no poden mantenir tots els controls necessaris, sobretot en entrades i sortides dels seus usuaris. L'incompliment reiterat (comprovable segons les actes aixecades i les intervencions policials) hauria de ser motiu del tancament definitiu. Tampoc s'entén l'escassa acceptació de les propostes fetes des del defensor del ciutadà als responsables municipals.
Fa la impressió que la nit es converteix en aquell moment imprecís i lax en què alguns incívics i despreocupats perden les formes després d'unes quantes copes al "mòdic" preu d'una jornada laboral. Dels inconvenients no en faig discurs sinó experiència en la pròpia pell. Ja se sap, sols els que ho pateixen, nit rere nit, entenen el problema. Només hi ha dues solucions urgents a prendre: fer complir la normativa (i dimitir, si no se'n sap) o canviar-la.
