Escolta, Girona! No és la plaça del Vi un indret adient per als grans esdeveniments: ni és plaça, ni és gran, ni permet un aforament d'acord amb la mida de la ciutat.

La plaça del Vi no és una plaça. Ho diu la placa i tothom s'hi refereix amb aquest nom, però no és una plaça Major destinada a ser usada pels ciutadans: 1) A les places no se circula pel mig amb vehicles de motor; 2) És una cruïlla de carrers (Pujada Pont de Pedra, Albareda, Nova del teatre, Ciutadans, Abeuradors i Ferreries Velles), i un eixamplament del pas del Pont de Pedra al Barri Vell.

Les mides d'aquest eixamplament són petites i delicades, com la ciutat del dinou o de començaments del vint. Ni per Reis, ni per Manaies, ni per Fires (pregó, castellers), s'hi cap. Ni s'hi cap ni es veu res més enllà de les closques dels veïns de davant. No hi ha res més empipador que saber que s'estan fent coses genials i no poder-les veure perquè no s'hi cap. I que només els matiners (poc ocupats, majorment) i els espavilats (a cops de colze, bàsicament) ho veuran bé. Per més inri, com que els nens encara ho veuen menys, els pares els pugen a les espatlles i llavors ja no es veu res. És irritant.

I mentrestant des del balcons veïns i circumdants, hi ha ciutadans i ciutadanes que xalen d'allò més. Que és una sort (per als propietaris, o inquilins, o convidats) en gairebé tots els casos, menys en un: els balcons de l'Ajuntament. Als balcons de l'Ajuntament s'hi repengen com en època medieval els qui tenen el poder, els acòlits, els coneguts, els saludats i els funcionaris. Tots els que hi són no hi són per sort, hi són perquè estan convençuts que hi tenen més dret (o més poder, o més influència) que la resta de ciutadans. I així serà fins que algú algun dia s'apliqui la democràcia i organitzi un sorteig entre les famílies de Girona interessades; un sorteig anual i públic per usar els balcons. Fa almenys 10 anys que ho demano. Al balcó principal, hi tenen dret l'alcalde i els regidors. Els exregidors, exalcaldes, polítics, funcionaris i altres persones s'han de posar a la llista amb la resta de ciutadans i esperar el sorteig. Com tothom. Hi ha un mínim de 30 places disponibles.

Tot i això, si s'apliqués aquest mètode, o un altre, per permetre que la ciutadania gaudeixi dels espectacles de la plaça del Vi, ben aviat tornaríem al començament: la plaça del Vi no és escenari per a espectacles amb molta gent. Com que els que paguen són els ciutadans (no només els de la ciutat pontpèdrica; sinó tots), faria bé l'Ajuntament de pensar alternatives més enllà de l'estèril nostàlgia de l'indret i dels inútils sentiments romàntics que desperta en uns quants.