La crisi tÉ forma de lletra

 
Enviar
Imprimir
Aumentar el texto
Reducir el texto
 

El responsable de tots els nostres mals és Allan Greenspan, l'expresident de la Reserva Federal, abans respectat com un dels grans gurús de l'economia i ara blasmat

AGUSTÍ CASANOVA I MASFERRER Alguns economistes davant la incertesa de l'actual crisi global la dibuixen fent servir la figura d'aquestes tres lletres, la V, la U i la L. Uns, els més optimistes creuen que la crisi tindrà forma de V; el món industial relliscarà pel pendent i un cop hagi tocat el fons més profund, promptament, s'enfilarà de nou per la pujada de la línia de la dreta fins assolir el cim de la bonança i pel camí aprendrà a no repetir els errors d'abans. Altres de més realistes asseguren que tindrà forma d'U, i la crisi s'aturarà una llarga temporada arrosegant-se per l'ampla panxa de la vall produint desgràcies de tota mena i després d'un temps imprecís, incalculable des del saber econòmic, pujarà rostos amunt.
Ara bé, els catastrofistes o optimistes massa ben informats i per això pessimistes radicals, pronostiquen que el dibuix de la L majúscula és l'escenari final de la crisi i mai més remuntarem, tanmateix n'hi ha alguns que creuen que es trigarà una dècada a aixecar el vol i si hi ha sort, després de deu anys de penúria extrema, pot esclatar alguna guspira de prosperitat, que indicaria que finalment hem arribat al límit de la base ?horitzontal de la gran L i recularíem amb certes dificultats per ascendir de nou per la vertical per on vàrem caure en el precipici i d'aquesta manera la societat aniria escalant esglaons per arribar a la situació dels primers anys del segle XXI, els de l'abundància consumista.
V, U o L? El que és clar és que ningú ho sap. Ara bé alguns economistes per blanquejar la seva imatge han buscat el culpable de "la tempesta perfecta" -expressió afortunada emprada per alguns a finals de l'any 2007-, i el responsable de tots els nostres mals és Allan Greenspan, l'expresident de la Reserva Federal, abans respectat com un dels grans gurus de l'economia i ara blasmat, vilependiat, menyspreat per molts dels seus antics devots i a qui acusen d'haver afavorit o no haver impedit que "els bancs escombraria" dedicats a l'especulació pura i dura fessin de les seves sense cap control estatal o del mateix sistema bancari; acusen Greenspan d'haver negat la societat americana amb dòlars a baix preu. Ara tothom es lamenta de la forma com van operar determinats bancs, però quan passava pocs van ser els qui van criticar-ho. I és que després de la batalla tot es comprèn més fàcilment i s'observen molt millor els errors, tanmateix quan les bombes esclaten i les bales xiulen no hi ha temps per pensar; abans o durant la contesa és difícil copsar com aniran les coses després.
En Xavier Sala Martí, catedràtic de la Universitat Colúmbia, un dels economistes més prestigiosos, s'ha prodigat molt en els mitjans de comunicació tant en el mes d'octubre com dies abans de les eleccions als Estats Units. Va publicar el mes passat dos importants articles en un diari de Barcelona, raó per la qual en Josep Cuní el va entrevistar; poc després va aparèixer en El Club de TV3 i la mateixa nit en el programa Àgora del Canal 33. Hi ha qui el vol disminuir pel simple fet que no li agraden les americanes que porta.
Aquest economista insisteix a afirmar que l'actual crisi no té res a veure amb la gran depressió del 29, ja que en la crisi actual no hi ha deflació -els preus i els salaris baixen-, els dipòsits bancaris, els estalvis, estan assegurats, a més actualment el sector industrial no està parat i segueix innovant, la qual cosa es traduirà a la llarga en creació de llocs de treball i en un reflotament de l'economia. Tanmateix sí que hi ha dos elements comuns: la borsa s'estimba com va passar en el 29 i els governs, ni els d'abans ni els actuals, saben gestionar bé la crisi perquè només estan pendents de l'economia financera reflectida a la Borsa tot considerant que és el baròmetre científic de l'economia real.
Cert que ningú, cap entès en la ?matèria, s'atreveix a dir quelcom ?coherent sobre el futur que ens espera. L'economia no és una ciència predictiva, com tampoc ho és la medicina, ambdues analitzen el passat i present, però poden aventurar coses elementals: si un home va despullat a l'hivern corre més risc ?d'encostipar-se que el que va abrigat, o si en una casa es gasta més del que es guanya, ?s'endeutarà i haurà de vendre patrimoni. No obstant tot apunta que estem en un ?període de precrisi, en l'inici de la gran tempesta, i que el 2009 hi haurà 4 milions d'aturats a l'Estat espanyol. Qui té estalvis i no se'ls gasta estarà més ben posicionat a la sortida de la crisi i qui té diners a la Borsa el que ha de fer és resar.

COMPARTIR
 
  HEMEROTECA
  Conegui'ns:  CONTACTI |  CONEGUI'NS |  LOCALITZACIÓ     PUBLICITAT:  TARIFES  
diaridegirona.cat és un producte d'Editorial Prensa Ibérica
Queda terminantment prohibida la reproducció total o parcial dels continguts oferts a través d'aquest mitjà, llevat autorització expressa de diaridegirona.cat. Així mateix, queda prohibida tota reproducció a l'efecte de l'article 32.1, paràgraf segon, Llei 23/2006 de la Propietat intel·lectual.
Adaptat a la Llei de
Protecció de Dades per
 


  Avís legal
  
  
Altres mitjans del grup Editorial Prensa Ibérica
Diario de Ibiza  | Diario de Mallorca  | Empordà  | Faro de Vigo  | Información  | La Opinión A Coruña  |  La Opinión de Granada  |  La Opinión de Málaga  | La Opinión de Murcia  | La Opinión de Tenerife  | La Opinión de Zamora  | La Provincia  |  La Nueva España  | Levante-EMV  | El Boletín  | Mallorca Zeitung  | Regió 7  | Superdeporte  | The Adelaide Review  | 97.7 La Radio  | Blog Mis-Recetas