L'estudi d'ldescat preveu que Girona sigui la segona província catalana que més augmentarà el nombre d'habitants en els pròxims dotze anys: fins a un 17%. Es tracta d'estimacions calculades en base a les migracions i al creixement vegetatiu que la realitat pot acabar desmentint. Ningú havia previst, amb tanta magnitud, l'onada migratòria que ha arribat a Catalunya durant l'última década que ha suposat un augment de la població de quasi el 20%. Catalunya ha passat de 6.261.999 habitants l'any 2000 als 7.467.423 el primer de gener d'enguany. De moment, totes les previsions apunten un fort alentiment de les taxes d'immigració, sobretot a causa de la crisi. L'estudi de l'Idescat va més enllà d'unes previsions estadístiques i revela una dada important: la població gironina major de 65 anys creixerà un 30% fins l'any 2021, mentre que la d'edat laboral (entre els 16 i els 64 anys) només ho farà un 12%. És una tendència general a Europa. Els seus efectes poden ser devastadors per mantenir l'Estat del Benestar: pensions, dependència, etcètera. A Europa hi ha quatre ciutadans en edat laboral per cada pensionista, però, segons les previsions de l'Oficina Estadística (Eurostat), l'any 2060 només hi haurà en el continent dos treballadors actius per cada jubilat. El comissari Joaquín Almunia avisa que "els efectes de la crisi demogràfica seran tant o més catastròfics que els de la recessió o l'escalfament global". A la Gran Bretanya, a la dècada dels cinquanta del segle passat, els ciutadans dedicaven el 83% de la seva vida a treballar i el 17% a la jubilació. Un segle després, el 2050, es preveu que la relació serà 63% contra 37%. Aquestes dades són extensives a la majoria de països d'una Europa envellida. En alguns estats ja comença a elevar-se l'edat de jubilació, tot i el contrasentit de les prejubilacions en les grans empreses. És moment de preparar-se per aquest negre futur que ens marquen els estudis demogràfics.
