Cartes

JOAQUIM TORRA ROURA. girona.

He llegit cada dia tots els 186 ­exemplars que Diari de Girona ha editat en homenatge al bicentenari de l´últim setge de 1809. Els he retallat i degudament col·leccionat. La més sincera felicitació a la persona que va tenir la idea, Jordi Pericot. Ell no es considera historiador, jo sí que ho faig. Gràcies i endavant!

Aprofito l´avinentesa per també felicitar Jordi Vilamitjana. En el seu article d´avui, 10-12-09, «Un respecte als herois que fracassaren». L´articulista acaba el seu escrit lamentant que no s´hagi fet res en l´àmbit municipal en recordança dels gironins anònims d´aquell 1809 i que té l´alcaldessa un dèbit. En efecte Jordi, també me´n recordo, d´ella, des del 2003, quan va morir el gironí i universal escriptor Josep M. Gironella en no assistir al seu enterrament en nom de tots els gironins. En honor a la veritat, tampoc no ho va fer cap membre de la Generalitat de Catalunya. Jo suposo que tal vegada no hi varen anar perquè Gironella només havia escrit en castellà. Quin pecat!

Ja n´hi ha prou

Carles Ribas i Gironès. girona.

L´abús o l´excés de permissibilitat es transforma en deixadesa i po­sa de manifest la incompetència. La bucòlica imatge de l´arriba­da de la tardor, representada per la pluja pausada però contínua de la caiguda de les fulles, pel responsable de la neteja de l´equip de govern municipal és un fet que no s´ha de tractar. Sota una visió maquiavel·lista de la mal entesa cultura ecològica, ha permès transformar una imatge romàntica en el paradigma de l´omissió més absoluta.

La Girona actual és una postal que representa l´oblit intencionat del que en gestiona la netedat i exem­plifica la manca dels mínims va­lors i d´estima envers la pròpia ciutat.

L´ofuscació envers una ideologia mal entesa fa que avui ens trobem una Girona coberta per les fulles i on qualsevol espai, voreres, places, jardins públics i carrers es veuen envaïts i col·lapsats davant la manca d´una voluntat de recollida eficient. No es tracta d´una paranoia de la neteja, sinó d´una necessitat davant del perill que representa per a la gent gran, els nens i els vehicles.

De ben segur que el regidor respon­sa­ble, en aplicació de la seva idea, es­tarà esperant que la mateixa natura ho faci desaparèixer o que el vent s´ho emporti a un altre municipi.

Lamentablement no es tracta d´un fet puntual, és una forma de gestió reiterada, en la mesura que durant l´estiu, quan la calor i la humitat de la nostra ciutat requereixen que es reguin determinats carrers, no només per refrescar l´ambient, sinó per evitar olors desagradables, de nou es mira cap a un altre costat i es defensa aquesta omissió, sota principis erronis d´estalvi ecològic.

L´alcaldessa de Girona és conscient d´aquest fet. La pregunta és, fins quan haurem d´aguantar? És evident que si un no és conscient de la seva incapacitat o més greu encara, essent conscient de la potència per fustigar els que té al seu costat al govern, cal fer-hi alguna cosa.

Sempre s´ha dit que les eleccions municipals no es guanyen, sinó que es perden. Avui per avui, l´equip de govern perd les eleccions, en la mesura que és incapaç de reaccionar de forma valenta i en defensa del que és el nostre principal patrimoni: Girona.

Els comerciants de Sant Narcís volen zones blaves?

MARIA PLANA. GIRONA.

Vejam! Per què tant d´enrenou al barri? Zones blaves per a què? No és el comerç del barri? Doncs, amb el carret d´anar a comprar és va fantàsti­cament a comprar des d´un cap a l´altre de Sant Narcís. No cal agafar el cotxe. O és que els comerciants pen­sen que així vindran clients d´altres municipis o barris? A hores d´ara, tots els municipis i barris tenen el mateix anhel: protegir el propi comerç i els seus clients: els veïns.

Girona és una ciutat per anar a peu; sí: calen aparcaments, sobretot en els barris, són per als propis veïns que necessiten deixar el cotxe mentre dormen, mengen o treballen. Seria ideal tenir pàrquings a tots els immobles i que el carrer fos per passar-hi, però no és així.

Mentrestant, els veïns són els millors clients del comerç del barri, no ens enganyem.

Vaig viure i treballar 25 anys al barri de Sant Narcís. M´estimo el barri i quan hi vaig de visita o a comprar no vull pagar l´estona.

Més sobre l´impost de successions

Francesc Riera i Casalí.

sarrià de ter.

En primer lloc i com tothom ja sap, la gent que té una gran fortuna té una manera legal de pagar aquest impost amb pocs diners. De tal manera que aquest només repercuteix amb duresa a les classes mitjanes i treballadores. Com pot ser que una persona que cada any ha pagat l´impost de béns immobles o rústics -sense comptar els impostos municipals, etc.- a la seva mort, els seus hereus hagin d´endeutar-se per poder pagar el referit impost?

Per donar-ne un exemple us puc dir que a la meva família en menys de quinze anys els béns han repercutit a tres persones diferents i, la darrera, com moltes altres, ha hagut de demanar un préstec per poder pagar aquest impost. Increïble! Ah! i tot sense comptar amb el pagament de la plusvàlua que, per cert, els ajuntaments no es queden pas curts...

A part de tot això, a més a més, aquest impost representa un greuge comparatiu ja que, com també tothom sap, hi ha altres comunitats autònomes que gaudeixen de tants o més serveis que nosaltres i paguen un mínim per aquest impost de successions. És vergonyós! Doncs els catalans hem de pagar una quantitat desorbitant mentre que a la Unió Europea hi ha molts països que no el paguen.

Jo no sé com hi ha polítics catalans de partits d´esquerres que tenen la cara de defensar-lo. Què està passant? Potser és que amb el seu sou tenen una bona bossa per poder pagar-lo; a diferència de la gent del carrer que no passa de guanyar 1.000 euros mensuals, ja que això no dóna per pagar aquest impost ni de bon tros!!!

Cal que entre tots mostrem els nostre enuig, perquè és intolerable! Els polítics se´ns rifen a la cara! Ja n´hi ha prou, que els catalans sempre haguem de pagar més per tot, pel fet de ser catalans. I, per la falta d´interès dels nostres polítics, que són els que haurien de defensar la nostra economia i per contra sembla que vulguin enfonsar-nos!