o cal ser cap saberut per constatar que vivim en una societat capitalista basada en un consumisme ferotge, brutal i, moltes vegades, absurd. De fet, no és res més que la conseqüència del model capitalista neoliberal que fa uns anys espècimens com la dama (?) de ferro Margaret Thatcher o el pèssim president i pitjor actor Ronald Reagan van defensar i imposar a qualsevol preu. Després, els seus adorables deixebles, reconcentrats en un trio insuperable, es van encarregar de consolidar-ho: Bush, Blair i aquell homenet grotesc de bigoti sospitós que encara es pensa que el món gira al seu voltant.
No pretenc entrar en anàlisis econòmiques per dos motius: primer perquè les trobo avorridíssimes i segon perquè no hi entenc absolutament res (com gairebé tothom, de fet, encara que n'hi hagi molts que facin veure que en saben un niu). Però sí que hi ha un aspecte que sempre m'ha interessat d'aquest model agressiu i depredador: la publicitat. Al cap i a la fi, la publicitat és la que ha de permetre sostenir aquest ritme bàrbar de consum que al seu torn manté el ritme de producció i la idolatrada llibertat de mercat. Per això aquests darrers anys la publicitat ha evolucionat tant: ha sofisticat els seus mecanismes de persuasió, ha ampliat el seu ventall d'incidència i ha traspassat qualsevol límit que li impedeixi arribar a un possible consumidor.
Així ens trobem, per exemple, que dia sí dia també empreses de tota mena et truquen a casa a l'hora de dinar en un acte d'intromissió en la teva intimitat. O et col·lapsen el correu electrònic amb publicitat de productes que, espiant les teves navegacions per la xarxa, creuen que poden ser un bon esquer. Arribarà un dia, i no crec que falti gaire, que individus amb pinta de porters de discoteca et pararan pel carrer i t'obligaran a comprar el producte que, segons ells, més s'ajusti al teu perfil (paraula que, de tant masegar-la, amb prou feines sabem què vol dir).
Despullada ara de qualsevol mena d'escrúpol moral, la publicitat s'ha convertit avui en una gran mentida: una mentida descarada i de proporcions gegantesques que ha de mantenir ben engreixada la maquinària capitalista. Tot es redueix a convèncer-nos que qualsevol producte que surt al mercat és imprescindible per gaudir d'una vida plena i feliç. Aquest Nadal ens tornarem tots bojos comprant coses inútils i pagant preus abusius. Però com ens agrada que ens manipulin, ens enganyin, ens esclavitzin! Com diria l'Obèlix: "Estan bojos, aquests humans!".
