Cada dia que passa augmenta la indignació i la desesperació amb milers de drames personals. És un desgavell. Els alcaldes del Baix Empordà que es van reunir ahir amb el conseller Joan Saura van sortir treient foc pels queixals. Els presidents de les Cambres de Comerç van informar que 22.000 empreses s'han quedat sense llum durant una mitjana de tres dies i calculen que les pèrdues seran com a mínim de 100 milions d'euros. Els ajuntaments s'han d'espavilar com poden i, alhora, han de contenir la ràbia dels seus veïns com va succeir ahir en una reunió celebrada en el pavelló de Platja d'Aro. Ara, la prioritat es restablir la normalitat, que no se sap quan tornarà, però el majúscul desastre que acaba de viure Catalunya aquesta setmana hauria de portar a una profunda reflexió política, i tambe ciutadana, sobre una reformulació de moltes estructures del país que, amb una nevada de deu hores, s'han esmicolat com un castell de cartes. El primer dia va fallar tot, començant pel conseller responsable de les emergències, fora de viatge, i després no hi ha hagut capacitat per redreçar-ho. Probablement perquè tot està rovellat. Algú s'ha plantejat què hauria passat si la nevada hagués durat dos dies? Algú s'ha aturat a pensar que cap altra comunitat autònoma de l'Estat ha viscut una crisi de l'aigua com la de fa dos anys a Catalunya o que, en un hivern de nevades i inundacions arreu, no s'ha produït cap situació tan caòtica com la de casa nostra? Resulta paradoxal que la primera gran mesura disciplinària d'un Govern en el qual ningú no dimiteix ni hi ha costum de destituir hagi estat la suspensió fulminant d'un cap de comissaria comarcal dels Mossos. Probablement, la mesura hagi estat correcta, si efectivament va abandonar la seva feina. Ara bé, sobta tanta transparència en un cos que acostuma a rentar la roba bruta a casa. Lluny de semblar una mesura exemplar d'un Govern que no li tremola el pols, fa flaire de cap de turc.
