Ja fa temps que el gegant asiàtic xinès ens ha robat la iniciativa i resulta difícil trobar productes que no estiguin fabricats en aquelles contrades en detriment de la producció local, cada cop més minsa. Aquests dies però, on qui més qui menys surt a fer un volt pels pobles gironins atret pel reclam de les rebaixes, t'adones que a més de la producció ara també s'estan quedant amb la comercialització i cada vegada són més els locals de roba que en ple centre urbà han passat a mans d'emprenedors xinesos. Superada ja aquella etapa dels basars, dels restaurants xinesos i del tot a un euro, ara l'expansió asiàtica arriba a cafeteries tradicionals, a botigues de vestir, a alimentació, a sabateries i fins i tot a perruqueries, trencant així aquelles prediccions apocalíptiques que deien que el petit comerç i el comerç local no tenien futur. Les prediccions, però, no varen preveure que el futur no era per als empresaris locals.
Com ja va passar amb el comerç del sector turístic, que en el seu moment va ser traspassat o substituït per comerciants pakistanesos, hindús i marroquins, ara el comerç tradicional experimenta una evolució similar i al degoteig continuat de botigues que tanquen s'hi afegeix una allau d'obertures en mans dels nous comerciants que obren a tothora i sempre hi estan disposats. I quan visualitzes el canvi comprens que aquesta només és la punta de llança d'una nova forma de colonització que ja abasta el deute de l'Estat, la producció, la distribució i la comercialització i que no sembla que es vulgui aturar aquí.
Haurem de començar a assumir aquesta nova realitat i a incloure el xinès com a llengua preferent en l'educació, potser així podrem entendre millor aquest fenomen i aprendre de la seva capacitat o, pel contrari, anar perdent parcel·les d'activitat fins arribar a no saber què fer.
