Els videojocs, tan vulgars i banals per a certa elit intel·lectual, s'estan enriquint amb valors que paradoxalment tenen una excel·lent consideració general: respecte, col·laboració, autosuperació, compromís, responsabilitat, ètica... Amb algunes produccions recents, aquest sector no amaga el seu deure social, patent en jocs com l'emprat a l'Hospital de Bellvitge per tractar pacients amb addiccions (bulímia, ludopatia, etc.). La indústria ha pres consciència que, a més de lucrar-se entretenint el públic, pot ser un vehicle didàctic per ensenyar els usuaris a interactuar amb voluntat de diàleg i sana competitivitat. Quant als consumidors, en creixement a Catalunya segons el Baròmetre de la Comunicació i la Cultura (la Cerdanya i el Gironès són entre les tres comarques amb més aficionats, amb el 29,6% i 26,4% de la població, respectivament), els vincles que van teixint amb altres subjectes els estimulen per esforçar-se i millorar. Aquesta evidència contradiu els prejudicis sobre l'egoisme i l'aïllament dels jugadors. Un seguit de relacions impossibles d'entendre sense l'honestedat i l'equitat que imperen en la majoria de videojocs fa que molts rècords individuals siguin també col·lectivament profitosos.
