Sovint pensem: què en diran els lectors d'aquest article? Aquest volem dedicar-lo a alguns comentaris referents al tema del Centre de Visitants del Gironès (publicat al DdG el dissabte, dia 4 de juny). No hi ha cap ordre, ni d'entrada al nostre ordinador ni d'importància:
- Una persona amb un alt càrrec en l'hosteleria de Barcelona ens diu: "No hi entenc res; és ben bé que Girona és diferentÉ". Podem assegurar que no es refereix al text de l'article, perquè sabem que el va entendre perfectament.
- Una persona directiva de l'hostaleria gironina: "Molt agosarat, Éperò real, molt real; felicitats".
- D'un restaurador gironí: "Totalment d'acord, i moltes gràcies per la defensa que fas del sector turístic".
- D'una persona vinculada a l'hostaleria: "Molt booooo!. M'ha agradat".
- D'una persona relacionada amb les publicacions turístiques: "Com sempre, tens tota la raóÉ". Després hi afegeix que són molts diners mal gastats en aquell centre.
- Una empresària de la promoció i difusió turística de les comarques gironines: "És un article molt divertit però que tracta un tema molt seriós. M'ho he passat molt bé llegint-lo".
Són només un resum dels comentaris que hem rebut escrits. Alguns coneguts i amics ens han dit simplement: "Et felicito, em va agradar molt l'article sobre informació turística a Girona". Aclarida la pregunta amb la qual comencem la nostra col·laboració d'avui, ens permetem afegir-hi quelcom de què, per manca d'espai, no vam poder parlar.
No entenem la informació dels preus d'entrada al centre esmentat. Els copiem del desplegable per la seva promoció: "Adults = 4 euros", "Grups turístics = 4,5 euros". Per grupÉ? Seria molt econòmic. Si és per persona, els aconsellem que si hi van amb un grup familiar nombrós amb els nens, els avis, els tiets, la parella del fill, etc. en arribar allà se separin i ni se saludin durant la seva visita. D'aquesta manera podran estalviar-se uns quants euros.
Això ho vaig aprendre a Moscou ara deu fer uns deu anys. Uns amics russos, van portar-me a visitar el Museu del Tresor del Kremlin, una cosa fabulosa, i abans d'arribar a l'entrada la senyora em digué : "Ara no parlis; no diguis res". No vaig entendre el perquè fins que vam arribar al lloc on venien les entrades i vaig veure que els preus per als estrangers eren unes deu vegades més cars del que pagaven els russos. Amb aquell matrimoni, jo vaig entrar-hi callat com un mut i com un moscovita més.
