Cartes al director

Joan Miró i Artigas. Torroella de Montgrí.

SI nasqué com un partit independentista i transversal. Això, però, mantenia una incògnita: com actuaria el partit quan es trobés amb problemes que li exigirien col·locar-se en l'eix esquerra-dreta. Després de vuit mesos, SI ha fet propostes de caire antinuclear, ecològic o contra els alts sous dels polítics que l'han apropat a l'esquerra. Però això només ha estat un gest tàctic i estètic, ja que SI no és un partit d'esquerres per dues raons. Primerament, per la manca de cohesió del seu discurs social: fora de l'àmbit independentista, la ideologia de SI és desgavell caòtic incommensurable i les seves propostes són improvisades a causa d'una manca de visió transformadora de societat. I en segon lloc, és un partit format de dalt a baix, personalista, sense democràcia interna, sense lligams amb moviments socials i desarrelat del territori. Cal veure que SI intentà crear-se aquesta imatge d'esquerres quan s'adonà que l'independentisme transversal té poc recorregut. Així, li calia un discurs propi, i li va resultar més temptador menjar-se l'espai d'ERC o les CUP que el d'una CIU hegemònica.

Tanmateix, al costat d'aquest aparent progressisme, SI presenta l'independentisme, però totalment liberal: eleccions com a única forma d'expressió popular, desmobilització ciutadana, omissió de clivelles socials, i sobretot, agafant com a referents elements i valors propis del discurs ciuenc, però radicalitzants (discurs fiscal, taxes estudiantils, matrícules, etc.). D'aquesta manera, elabora una versió ampliada de l'autonomisme convergent, de manera que legitima aquest i alhora permet a CiU vendre el seu regionalisme com un sobiranisme moderat.

El resultat d'aquesta tàctica és que SI capta independentistes d'esquerres i els porta cap a posicions assimilables per la dreta autonomista.

Resposta de la Generalitat a Manoli Ruiz Rodrigo

Xavier López. Director General d'Economia Social, Cooperatives i Treball Autònom de la Generalitat.

Amb relació a la carta escrita per la senyora Manoli Ruiz, sota el títol "Supressió de l'ajuda a gent sense recursos" i publicada al Diari de Girona el dijous dia 4 d'agost de 2011, el Departament d'Empresa i Ocupació vol deixar clar que el cobrament de la Renda Mínima d'Inserció (RMI) està garantit per a les persones beneficiàries i ja estan rebent un taló nominatiu per fer efectiu el cobrament. Aquesta és una de les mesures que el Govern ha decidit posar en marxa per ajustar la RMI a la seva finalitat original, la de pal·liar les situacions de pobresa i exclusió social, i posar l'accent en la inserció social i laboral de qui la rep, alhora que vol evitar qualsevol possibilitat de frau.

En aquest sentit, durant els mesos d'agost i setembre, la Generalitat revisarà tots els expedients de manera individualitzada amb la presència dels perceptors per validar la seva situació.

En l'actual marc de limitació pressupostària, el Govern té la responsabilitat de destinar els recursos disponibles a les persones que realment necessiten d'aquest ajut.

Si el "Faisà" no fóra espanyol, què passaria?

Pedro J. Piqueras. Girona

El processament de la cúpula policial d'Interior pel cas Faisà i el seu possible traspàs a un jutjat d'Irun ha despertat un debat: què passaria si un cas similar hagués tingut lloc en un altre país? Serien els imputats acusats de col·laborar amb una banda terrorista? I la resposta és clara: en els països de llinatge democràtic així passaria, ja que qualsevol aspecte que faciliti la fugida de terroristes, al marge de si es comparteix amb ells fins o ideologia, ha de ser perseguit com a col·laboració. No hi hauria cas si no fos o fora ministre d'Interior el candidat o el ministre de l'Interior estaria inhabilitat per ser candidat?

Ramadà Mubarak

Ruth Molina Celemin. Girona.

Ramadà, novè mes del calendari islàmic, un dels cinc pilars que tot musulmà ha de complir, el Ramadà no és només un mes de dejuni en el sentit literal de la paraula, abraça molt més i és molt més profund. És un mes de reflexió, de lliurament al teu creador i submissió, d'unió entre tota la Umma musulmana, sense importar la teva raça o color: "Un àrab no té superioditat sobre un no àrab, ni un no àrab té superioditat sobre un àrab, el blanc no té superioditat sobre el negre, ni el negre té superioditat sobre el blanc, excepte per la pietat i les bones accions".

Un mes de reflexió, on el dejuni et fa ser humil i valorar el que tenim, on t'adones de les necessitats que passen moltes persones que no tenen res, on hi ha més unió i respecte, també s'estrenyen els llaços familiars, doncs és tradició menjar junts i reunir-se en família per trencar el dejuni, un mes també d'alegria i celebració, de tranquil·litat i pau espiritual. Els musulmans van a les mesquites per a així units fer la oració, tan important per mantenir-se però prop de Déu, i tots junts sense importar la seva condició, elevar al més alt el seu creador, i mantenir aquesta connexió amb Ell, tan personal i íntima, que és difícil d'explicar, tan sols ho sents en el més profund del teu ésser.

Ramadà és, en definitiva, molt més que una paraula, és un acte de fe en el més ampli significat que això comporta, el mes beneït per a tots els musulmans, que Déu accepti el nostre dejuni, perdoni els nostres errors i faltes, i ens faci ser millors persones.

Les vacances dels polítics

Antoni Martíne. Girona.

Tothom té dret a uns dies de vacances a l'any, però algú s'imagina un treballador fent vacances al cap d'un mes d'entrar en el seu lloc de treball? Doncs això és el que està fent l'alcalde de Barcelona, el senyor Xavier Trias, i altres alcaldes recentment nomenats. No havíem quedat que els seus antecessors ho havien deixat tot fent un desastre i que calia pencar molt? Jo, d'això, en dic molt de morro.