Cartes

preferents deixen sense estalvis la gent gran

Albert Bonsoms Castelló. Llançà.

Em resulta estrany i paradoxal que els mitjans de comunicació no hagin tingut fins ara la resposta que tots els afectats en emissions preferents i deute subordinat esperàvem.

Vivim en una societat democràtica en la qual es pondera la societat del benestar, tot i la crisi, i es prioritza la política social als més desfavorits i vulnerables, com són persones amb minusvalideses, aturats, persones en risc d´exclusió social, gent gran, etc., i no obstant això, davant d´un fet de tal envergadura, la difusió en els mitjans d´aquest atropellament queda enfonsada en els soterranis del silenci.

La mala praxi de La Caixa ha fet que hagin comercialitzat sense informació real i precisa, productes de molt alt risc, «col·locats» en la seva immensa majoria a persones de molt avançada edat. Aquestes persones no tenien ni coneixements financers ni del producte en si i el que pretenien era contractar un producte que no posés en risc ni el seu capital ni els interessos.

Els afectats tenim fins al dia 31 de gener per canviar sí o sí, aquests productes que ens van col·locar sense informació precisa, per altres igualment d´alt risc, però que ajudaran els bancs a augmentar el seu capital per demostrar la seva solvència. Una vegada més aquesta societat mercantilista en la qual l´especulador sempre queda impune, ha carregat contra el més feble.

Cal difondre el problema, per tal que es faci ressò de la situació en què ens trobem milers i milers d´afectats; de res ens haurà servit haver-nos sacrificat durant tota la nostra vida per tenir uns estalvis obtinguts amb molt esforç pensant en la nostra vellesa.

Al Sr. Jordi Dalmau

m. dolors dalmau puig. sabadell.

En contestació a l´article de Jordi Dalmau. No crec que hagi de demanar perdó per haver parlat tant i no dir res, estic totalment en contra que vostè faci això i no crec que cap article seu hagi o tingut una destinació com diu d´arribar a cap ascensor, primer perquè ja no és moda i segon si ha estat així abans ja ha complert la missió que vostè volia i li asseguro que ha arribat a moltes persones que ens ha agradat com parla d´aquesta heura que ara dóna la sensació de foscor més perquè en aquesta època de crisi, necessitem llum i il · lusió i netedat per veure les coses una mica millor. I no hi ha dubte que es podrien ocupar alguns llocs de treball, transmetre al turisme una millor sensació i la frase que m´arriba al cor i crec que ho diu tot de vostè és que a la nostra societat actual és com si s´hagués arrelat una romàntica mandra pública. El felicito, en aquesta frase no només es refereix a l´heura que està tapant la meravellosa muralla sinó a tot en conjunt de la nostra societat. Així doncs, com diu Carles Rahola no permetem tornar al passat ni que desaparegui aquest jardí de la infància. Senyors responsables, no permetin que ens envaeixi l´heura a les muralles perquè és una planta molt forta i que pot durar molts anys i els que passegem per allà podríem unir-la a la crisi, algun dels nostres artistes republicans, com Joan Baptista Shum, podria fer una bona caricatura del que estem dient perquè hem de mirar aquest futur amb ànim i il· lusió.

L´hàbit no fa el monjo

Àngela Ferrer i Mató. GIRONA.

Es tendeix molt a judicar les persones per la seva manera de vestir, la seva presència física, la seva simpatia i fins i tot pel tipus de família a què pertany l´ésser que valorem molts cops a la lleugera. Si era o és aquest el nostre criteri potser ens farà veure que no sempre les aparences reflecteixen la realitat si ens fixem en el cas del gendre dels Reis, que ha resultat ser un veritable estafador.

Una persona que ho tenia tot i no ha ni tan sols obrat per necessitat ens fa veure fins a quin punt ens podem equivocar respecte a l´aparença i recordar la dita que poso al títol. Jo he vist nois que a primera vista semblen esbojarrats ser amables amb gent gran i ajudar-la si cal. També n´he vist recollir les caques dels gossos que passegen mentre «senyorassos» de bon aspecte deixen el ­terra empastifat per les deposicions del seu ca.

La veritable bellesa és a l´interior de les persones i els prejudicis ens poden portar a lamentables errors. El cas Urdangarin ha estat tan sorprenent i tan inesperat que ens ha d´haver obert els ulls per tal de no prejudicar ningú.