Campuzano i Foixà, Vall de Bianya i Cornellà del Terri

Segons el registre de menors estrangers no acompanyats de la Policia Nacional, les Canàries acullen ara 4.321 menors estrangers dels 12.922 que hi ha a tot el territori. El Govern regional eleva el número a 5.477. Totes dues xifres són difícils d’administrar per a un territori com l’arxipèlag. El Defensor del Poble, en el darrer informe elevat a les Corts Generals, va advertir-les sobre les carències de les administracions públiques de Canàries davant l’arribada massiva de menors migrants. De passada, aquesta institució assenyalà la responsabilitat en aquest afer de la Fiscalia, Policia, Creu Roja i Govern autonòmic en la identificació dels nens arribats de manera il·legal, però que allí s’hi troben en expectativa de destinació final, en argot militar. És per això que, des de fa temps, s’està produint un estira i arronsa entre l’executiu de la comunitat autònoma i el Govern d’Espanya. Aquesta mateixa setmana, després de nombrosos encontres i desencontres, el dos han pactat un nou model de repartiment obligatori entre la resta de comunitats autònomes, inclosa Catalunya, per fer efectiu el trasllat d’altres 2.500 menors a la península a canvi de 125.000 milions d’euros, que es diu aviat.

La primera cosa que hom s’ha de preguntar és com un territori –les Illes Canàries– pacta amb el Govern espanyol una distribució el resultat de la qual recau sobre la resta de territoris espanyols, excepció feta de Ceuta i Melilla, ciutats que tenen igual problema. La segona és quin mitjà legal farà obligatori l’acolliment dels menors per part de certes, que no totes, Comunitats Autònomes. I la tercera, en acabar, si els governs d’aquestes, les acollidores, es troben, com a mínim, assabentats de l’esmentat acord que, per cert, no s’ha donat a conèixer íntegrament de forma oficial i del qual aquest comentarista ha tingut coneixement pels mitjans de comunicació. Si l’entesa assolida afecta a tercers, no hagués estat prudent endemés d’oportú seure a tots els representants de les autonomies a rebre migrants al voltant d’una mateixa taula? Com és que el govern del president Pere Aragonès o el seu conseller de Drets Socials –una denominació que ben segur Josep Pla la denominaria una collonada–, en Carles Campuzano, no han dit res? Tan acostumats a veure-se-les amb el Govern d’Espanya i, ara, en aquest assumpte, res no diuen.

Bé, ho diuen amb fets. La setmana passada vaig tractar sobre la reconversió d’un centre de colònies existent en el municipi de Foixà en un centre de menors migrants. Els vaig dir que Foixà no compta amb res que pugui fer possible la integració d’aquests il·legals a la seva població. Quasi no disposa de metge, no té ni camp de futbol, ni pista de bàsquet ni esplais, és un municipi amb nuclis i masies disperses sense connexions internes i un llarg etcètera que no ajuden a la socialització dels nois. Dir-ho em va costat una «bronca» per part del conseller Campuzano que usà com a mitjà el WhatsApp. Em va portar a temps pretèrits, quan alcaldes franquistes del Baix Empordà es queixaven de les meves cròniques. Un d’ells, quasi em pega! El conseller transhumant (doncs de CDC va passat al PDeCAT i ara integra un govern d’ERC) no està acostumat, sembla, a rebre crítiques. Tanmateix, ell ha estat sempre un gran crític respecte de tots els governs, fins i tot dels formats per Jordi Pujol. Això passa no només per disposar de cotxe oficial, cap de gabinet i assessors de tota mena, sinó que el punt de partida es troba en què després de llicenciar-se en Dret no ha fet altra cosa que viure de salaris públics fins que Carles Puigdemont el va fulminar per la revolta muntada a la seva esquena que acabà amb el president Mariano Rajoy. L’Aragonès el va repescar.

Aquest noi tan espavilat en matèria de navegació política, no en té prou amb Foixà. Ara vol expandir el seu disbarat per les comarques gironines. És el torn de la Vall de Bianya (La Garrotxa) i de Cornellà del Terri (Pla de l’Estany). Ell predica la solidaritat que no ofereix al territori pel seu equilibri poblacional i la integració que mai no es pot donar. A Sant Salvador de Bianya, la seva casa de colònies ja acull un grup de menors migrants no acompanyats dels quals s’encarrega la fundació Diagrama, segurament una de les parts de la teranyina que va anar vorejant quan la seva etapa de diputat a les Corts Generals, finalitzada la qual el van nomenar director general de la cosa, que és a on previsiblement retorni quan salti del Govern, puix no se li coneix ofici. Segons Ràdio Olot i Televisió d’Olot, Carles Perelló, propietari de l’hostal de Bianya, ha tancat el mateix per por a rebre ressenyes negatives dels clients: «la gent si veu que hi ha un centre de Menas, segurament escolliran un altre lloc per anar a dinar, sopar o per estar-hi uns dies. Ens hem vist obligats a tancar, ens ha perjudicat moltíssim». De fora vingueren que de casa ens tragueren.

Això no obstant, la cosa no queda aquí, sinó que segueix amb Cornellà del Terri. En Campuzano vol reconvertir la casa de colònies Mas Batllori, al veïnat de Pujals dels Cavallers, en una altre «presidi» per als menors estrangers no acompanyats i il·legals. Sense aportar cap documentació mediambiental d’activitats ni urbanística, ni de seguretat –com és preceptiu– ha fet entrar a l’Ajuntament una «instància genèrica», diu l’alcalde, en Salvador Coll, entenc que una comunicació, en terminologia administrativa, on el la «repartidora de calers» cap a les oenegés tracta malament a l’Ajuntament. L’alcalde Coll es posa les mans als cap: l’indret no té la qualificació urbanística de solar i, en conseqüència, la reversió que es vol és impossible des de la perspectiva legal. Està disposat a portar-ho als tribunals si els de Drets Social gosen fer-la. Em sembla bé que es parin els peus de les decisions equivocades. I totes tres ho són.

Subscriu-te per seguir llegint