Cartes

a la carta "Sense

llibertat d'expressió a Sant Feliu

de Pallerols"

joan casas. alcalde de sant feliu de pallerols.

Per al·lusió directa en la Carta al Director publicada el 7-IV-2012, vull sortir al pas d'unes afirmacions que no responen a la veritat, alhora que desitjo fer, una vegada més, una crida a la responsabilitat, bones formes i diàleg ben entès que ha de tenir tota oposició. Aquest alcalde i els seus regidors estan oberts sempre al diàleg, en hores convingudes, per rebre i atendre qualsevol persona. Mai s'ha negat a parlar amb ningú i ha escoltat sempre a tothom.

En primer lloc, sortosament estem en el segle XXI, en plena democràcia, a anys llum d'èpoques inquisitorials i/o dictatorials. En segon lloc, desitjo deixar ben clar que l'equip de govern municipal, votat per la majoria dels vilatans, és rigorosament democràtic i obert al diàleg, receptiu de tota crítica constructiva, però també molt inflexible a tolerar actuacions poc edificants, o simplement obstruccionistes, tot emprant maneres que freguen la mala educació. En tercer lloc, per evitar situacions molt tenses i desagradables, aquest alcalde s'ha vist obligat a prendre mesures que en cap cas limiten la llibertat d'expressió, ni molt menys!

Finalment, l'equip municipal que presideixo se sent avalat per les urnes que en el seu dia parlaren de forma oberta, lliure, democràtica, cívica... i no una vegada si no... ja en quatre conteses electorals.

Rebuig a l'anonimat

m. rita pagespetit. sant hilari

sacalm.

En l'actual situació, excepcional, de crisi estructural, que cal recordar-ho, es va iniciar al setembre de 2007, s'està aprofitant la por de la gent a perdre la feina per convertir-nos, a tots plegats, en més pobres i menys lliures. No hi ha dubte que, tal com diu el catedràtic d'Economia Santiago Niño Becerra, la superestructura actual que ens governa no són els politics sinó l'anomenat poder fàctic globalitzador (el diner, els mercats i la rendibilitat antihumanitària). Aquest fet provoca que la gent del carrer, com els xais, vagi acceptant les retallades amb resignació i no sigui combativa.

Per altra banda, també a Catalunya, com a poble i país diferenciat, som més pobres i menys lliures, ja que, a més, el Govern del PP i la dreta mediàtica castellana s'aprofiten de la crisi per recentralitzar l'Estat espanyol.

En síntesi, hem de superar aquesta dinàmica infernal de la por, i avançar pel camí de la revolta lliurepensadora. A la vegada cal que ens alliberem, sobretot mentalment, del concepte d'Espanya i situem Catalunya, lliure i plena, dintre de la interdependència europea.

Amnistia fiscal

jordi vidal bernades. palafrugell.

Una vegades més a Espanya es premia el més trapella, el que més s'ha emportat, el llest que se salta la llei i el que més té. Em sembla una vergonya que el Govern, per aconseguir liquiditat, hagi de recórrer a aquests nous arguments en comptes de combatre la corrupció i el frau fiscal.

No puc creure que les grans empreses o particulars que s'han enriquit i han deixat de pagar impostos a Espanya ara com a premi puguin portar el seu diner de tornada pagant una petita multa, per seguir guanyant diners de la mateixa manera i continuar defraudant atès el tracte que se'ls dóna. Per què no fan un sistema fiscal per a petites empreses i professionals autònoms correlatiu als ingressos, tant guanyo tant pago? Per què no exigeix a tots els que han agafat diners públics que el tornin? Si s'aplica l'amnistia fiscal, em declaro insubmís.

No pagaré els meus impostos i exigiré que m'amnistiïn a mi també. No he vist mai res que sigui tan injust. El fi no justifica els mitjans. Per favor, una mica més de decència!

Deures a casa, no

pere brunsó ayats. banyoles. professor i investigador en neurociència aplicada a l'educació.

El Dr. Josep Cornellà i Canals es fa ressò de la polèmica iniciada, fa poc, a França, en el seu article "Deures a casa?" (Diari de Girona, 12 d'abril de 2012). Els pares eduquen i els mestres i professors, a més a més, instrueixen. Manquen, però, els coneixements de didàctica als pares. Per tant, deures a casa, no. Els deures s'han de fer a l'escola.

Manquen, però, els coneixements de neurodidàctica als mestres i als professors. La neurodidàctica és la ciència que ensenya com aprèn el cervell i adquireix coneixement. La neurodidàctica, però, no s'ensenya als departaments de didàctiques específiques de la Universitat. Ara bé, un bon currículum bàsic, semblant al "National Core Currículum" de Finlàndia, faria innecessari els deures a casa.

Fa més de cent anys ja que el Nobel Santiago Ramón y Cajal, pare de la neurociència, va fonamentar el nou paradigma educatiu amb un axioma genial i alhora poètic: "Es preciso sacudir el bosque de las neuronas cerebrales adormecidas". Aquesta és la feina que els mestres i professors, reconvertits en neurodidàctics, han de fer a l'escola. Deures a casa, no.