Les generacions

24.05.2012 | 02:00
Les generacions
Les generacions

"A cada racó de la casa hi ha
un depredador i una víctima, cadascun al seu lloc, com si s'haguessin posat d'acord"

Ja he descobert per què els borinots moren a les golfes: perquè són ambiciosos i no es cansen de pujar fins a aconseguir el seu sostre d'incompetència. Les mosques, més humils, moren totes a la planta baixa. Durant aquests primers dies de primavera, la casa és un bull de vida (i de mort per tant). Hi ha formigues a la cuina i a la cambra de bany. I una família de dragons a les parets i al sostre del porxo de l'entrada. Són uns caçadors incansables. A cada racó de la casa hi ha un depredador i una víctima, cadascun al seu lloc, com si s'haguessin posat d'acord. Menja'm, diu l'insecte. De seguida, respon el pardal. Sembla que hi hagués una consciència exterior a ells que els assenyalés el camí a seguir, que és sempre el camí cap a la mort. Els científics distingeixen entre la via somàtica i la germinal. La primera és la que encarna un cos concret: aquesta sargantana, aquest escarabat, aquest peix. La segona, la que es transmet de generació en generació per al manteniment de l'espècie. La via somàtica no té importància. Un ratolí de laboratori no és res. Per comprendre els efectes d'una mutació necessites recórrer, almenys, la cadena que va dels avis als néts. La individualitat és un invent específicament humà. Un invent fràgil, per cert, d'aquí que calgui apuntalar-lo a base de noms, cognoms, de carnets, de títols universitaris o de FP, de doctorats honoris causa, de condecoracions, etc.
Narra Sándor Márai en els seus Diaris que cada nit entrava a casa seva, per una escletxa de la porta, un escarabat (un rinoceront alat) que es dirigia a la cuina per recuperar forces. Sabia on era el menjar i havia desenvolupat una habilitat increïble per foradar les bosses de plàstic del supermercat. Qui li ha ensenyat?, es pregunta l'escriptor hongarès amb estranyesa. Qui impulsa als borinots de casa meva a pujar a les golfes, on troben una mort segura? Aquests primers dies de calor són terribles per al món animal, i per al nostre, ja que, a poc atent que un estigui, comprèn que en, efecte, el cos, aquest cos, no val res si penses d'on ve i cap a on es dirigeix.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema