Posar portes al bosc

jordi costa subirós. girona.

La llei de l'eficiència ens diu que l'èxit d'un projecte guarda relació amb els mitjans emprats. La relació és certa fins a un determinat punt crític a partir del qual per més mitjans que es posin a disposició de l'objectiu els guanys en l'eficàcia són minsos o nuls. O amb altres paraules, voler una eficàcia absoluta pot resultar contraproduent. Si el que es pretén és prevenir incendis al bosc en uns dies de màxim risc com els passats, es bo que un determinat nombre d'agents forestals i mossos d'esquadra impedeixin que vehicles motoritzats accedeixin a zones forestals. Si el que es pretén és una eficàcia absoluta, aleshores també s'haurà d'impedir l'accés a caminants, corredors o ciclistes. I si es vol que la norma vagi a missa s'haurà de disposar d'un nombre molt important d'agents que controlin camins, corriols, dreceres, camins de pista... Resultarà eficaç? En absolut. Entre altres raons perquè la mera presència d'un ingent nombre d'agents i vehicles de motor augmentaria els risc d'incendis. Aquests dies, en què l'accés al puig de Sant Miquel estava tancat i barrat, o si més no aquesta era la idea, he comprovat personalment com un agent rural obsedit per la feina pretenia aturar-me mentre anava amb bici, com els habituals de la zona: passejants, corredors, ciclistes, fent ús del sentit comú i no de normes dissenyades per una comissió d'experts, continuaven amb el costum. Fins i tot una família esmorzava a Sant Miquel beneïda pels primers rajos de sol. Pretendre posar portes al bosc es com munyir un bou.

Eurovegas, una cura d'humilitat

Josep Viader Serra. SANT Feliu de ?Guíxols.

El projecte d'oci i joc Eurovegas, agradi o no, suposa una inversió inicial de 12.000 milions d'euros i desenes de milers de llocs de treball. Al magnat Sheldon Adelson li falta decidir si l'escollit és Artur Mas i Catalunya o Esperanza ?Aguirre i Madrid. En favor de Madrid juga el constructor Villar Mir i Ana Botella, que el va obsequiar amb una potent recepció, previ passeig pel Museu del Prado. A favor de Catalunya exerceix el propietari de Mango, d'origen jueu, Isak Andic, i la família Daurella amb recepció impressionant i amb el millor xef del món, Ferran Adrià.

Eurovegas és una cura d'humilitat. És el reflex del que som i fa miques el que voldríem ser -biomedicina o biotecnologia-, la realitat és que no som terra d'innovació. Som territori d'aturats, d'horitzó sense futur, dels constants judicis per corrupció a què es veuen sotmeses les nostres classes polítiques, judicials i fins i tot la família reial. Tenim un turisme que de moment ens dóna per viure; hem desmantellat el nostre teixit industrial i hem venut les fàbriques per convertir-les en pisos. Som el país en el qual la màfia ja es passeja pels nostres carrers, mengem tapes als seus locals i els bordells s'han apoderat de la Jonquera. Ah! I del blanqueig de capitals, des que l'amnistia fiscal del Govern beneeix els diners en efectiu, val més que ni en parlem.

No entenc que internacionalment es vegi normal que Catalunya i Barcelona, poderoses turísticament, vulguin acollir un complex d'aquest tipus, i a casa nostra hi hagi opinions radicalment en contra d'una bona oportunitat sense saber encara ni què, ni com, ni quan, ni qui, ni...

Qui té por dels homes de negre?

FRANCESC BUIXEDA CABRÉ. SANTA PAU

La totalitat de la classe política ha marxat de vacances, sense deixar la feina feta. El rescat bancari, havíem de rebre els 30.000 milions inicials el 31 de juliol passat, no ha arribat i segons sembla se'n parlarà de nou pe al setembre. No han aclarit el tema de l'ajut o rescat fluix de Brussel·les a l'administració pública, tampoc s'han resolt les situacions de les CA, algunes de les quals prop del precipici. Un altre problema, el "copagament farmacèutic", a l'octubre s'haurà de pagar l'endarreriment, perquè s'han fet les coses precipitadament i el Govern de la Generalitat tampoc ha tret la taxa de l'euro, tot i que en varen parlar, però s'ho han de pensar al cap de l'any, però mentrestant nosaltres a pagar. A Catalunya ara estem capficats amb el tema del pacte fiscal, la hisenda pròpia, la independència i la convocatòria d'eleccions, i a Madrid diuen que nonis, també per al setembre. Però sí han augmentat l'IVA a partir de l'1 de setembre i la totalitat dels altres tributs, però no aprimen l'administració per enlloc. Tots de vacances esperant que la situació se solucioni sola.

No sé qui deu tenir por que vinguin els homes de negre? Nosaltres no, ells potser sí, perquè aquests faran el que s'ha de fer, que els bancs funcionin amb un bon control que fins ara només s'han dedicat a eixugar les seves pèrdues amb el tema immobiliari, i res de crèdit als particulars i a les empreses perquè el País funcioni. També reduiran l'administració pública d'acord amb les necessitats actuals, no les dels partits, que són els que l'han augmentat.

Senyors dels governs, tot i que han fet vacances pagades no merescudes, posin-se a treballar en ferm per solucionar aquesta greu situació, deixant-se de pressions partidistes o del contrari aviat veurem els homes de negre i amb ganes.