vincular determinats esdeveniments socials a la meteorologia seria creure en supersticions. Ara bé, l'atzar produeix efectes no previsibles derivats de causes desconegudes. Ho podem comprovar tot seguit.

El mes d'agost d'enguany es va estrenar amb una pujada de les temperatures arreu de Catalunya i amb l'alenada d'escalfor a la nuca pels incendis de l'Alt Empordà.

Durant la primera setmana es va saber que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya avalava la prohibició de les mostres comercials al carrer que havia aprovat l'Ajuntament de Lloret de Mar. Paradoxalment la resolució es produïa després que l'oposició imposés al govern minoritari de CiU/ERC una nova ordenança que permetrà amb certes condicions tornar a tenir mostres comercials a la via pública. Hi devia tenir res a veure la persuasió d'uns comerciants acalorats? Ah! Qui sap si va influir l'ardor de la protesta!

La segona setmana portaria una onada de calor entre els dies 9 i 11 per l'entrada d'una massa d'aire càlid procedent del nord de l'Àfrica. Un bloc a Internet que recull notícies de Lloret de Mar, a vegades amb l'afegitó de comentaris esbiaixats o no contrastats, el 7 d'agost va aixecar la llebre (se suposa sense mala fe i per culpa de la xafogor) amb l'anunci de l'adreça del web d'un programa de la televisió alemanya anomenat We love Lloret, que va aixecar un gran rebombori al ser portada de diaris i televisions. Aquest episodi va agafar de retruc Don Francis, un fatxenda que regenta un local d'oci de nit, considerat un enemic públic incendiari per col·laborar en aquell reality sobre el turisme d'alcohol, sexe i disbauxa. Les autoritats municipals volien apagar el foc i perdien els estreps en la calor de la disputa en declarar l'empresari persona non grata. Eren estralls col·laterals d'un ambient escalfat.

A finals de la tercera setmana d'agost, la tercera onada de calor del 17 al 23 seria fins ara la més llarga de l'estiu. Les nits eren tropicals en superar-se mínimes de 20 graus o més amb una humitat insuportable. El divendres 18 la patronal de l'oci nocturn (Fecasarm), com si no hagués trencat mai cap plat, va intensificar la campanya sobre el civisme nocturn i el descans veïnal sota el lema Maximum fun, minimum disturbance (Màxima diversió, mínima molèstia).

Devien tenir res a veure les temperatures elevades amb aquesta actitud tan bel·ligerant?

En fi, per sort, en aquest més d'agost no s'han produït aldarulls com els de l'any passat a la zona zero de la Riera de Lloret de Mar. Les nits tòrrides actuen de contrapès a les ànsies de beure i gaudir? Científicament no està comprovat. De totes maneres, que duri la bonança.