la dona, d'uns trenta-tres anys, estava avesada a sortir a sopar amb homes que per una raó o una altra li agradaven i no li importava passar la nit amb ells, si es trobava a gust amb la seva companyia. Normalment prenia la iniciativa i després de servir les postres li preguntà al company:
- Què penses fer després de sopar?
L'home gran a qui ja li havia passat pel cap convidar-la a prendre una copa al seu pis, de fet se'n moria de ganes, li respongué: "Podríem anar a casa i t'explico els últims moviments dins del partit".
- No hi és la teva dona? Potser li sabrà greu que em portis al domicili familiar.
- La dona és de vacances, jo hi aniré i romandré fora de Madrid uns dies.
- T'ho dic perquè sàpigues que no tinc inconvenients morals a sortir amb un home casat, el problema, per dir-ho d'alguna manera, és exclusivament teu, jo no em fico dins del món de la parella. No sóc ningú per emetre judicis morals sobre el comportament dels homes casats o no casats.
L'home no havia conegut mai una noia tan decidida i llançada, que considerés com un fet habitual anar a dormir amb un home després de sopar. Tampoc havia tingut cap aventura sentimental, ni experiència sexual fora del matrimoni, fidel sempre a la muller i lliurat amb cos i ànima al partit, en el qual militava feia molts anys i que li havia confiat càrrecs de màxima responsabilitat. L'home, però, se sentí desconcertat en un primer moment amb la proposta que la noia li havia fet. No li demanà explicacions, per no aparentar ser un carca; pensà simplement que ella, tan jove comparada amb ell tan madur, formava part d'una nova generació ambiciosa, de la qual no tenia gaire informació i que havia normalitzat fer l'amor com un acte semblant a sortir de passeig o anar a un concert. La forma senzilla com li féu la pregunta de què pensava fer després de sopar, de segur que l'hauria feta a altres homes, tanmateix ara poc li importava esbrinar-ho, deixaria que ella, si volia, li ho expliqués. Per altra banda que desitgés promocionar-se a costa seva dins del parit li semblà un valor positiu, fins se sentí orgullós de la seva importància. L'home feia temps que la cobejava i fou qui li digué per sortir a sopar; sense cap dubte la noia no ho hauria fet mai tractant-se d'un home casat, no obstant ella sense ruminar-s'ho gens li digué que sí, que ja li anava bé xerrar tranquil·lament i que li encantava que els homes la convidessin a sopar, malgrat que tenia el costum de pagar a mitges, ja que això formava part d'un hàbit personal, ja que, mai havia acceptat que un home es fes càrrec del compte perquè ho considerava un gest que atempta contra la igualtat i dignitat entre homes i dones. De fet quan presentaren la nota l'home s'avançà, tanmateix ella insistí en pagar-ne la meitat, tret que acceptés ser invitat una altra nit. Ell pagà i s'acordà repetir el sopar.
L'home gran se sentia descodificat, no estava preparat per a tal aventura i temia no estar a l'alçada. No sabia gaire bé com comportar-se perquè ella havia deixat clar que passaria la nit amb ell. No pensava que un fet així pogués succeir-li; havia sentit tocar campanes entre dirigents del partit que parlaven de noies alliberades i que fer l'amor no els representava res excepcional. L'home havia crescut en una societat austera i prohibicionista. Altrament admirava molt la noia amb qui s'allitaria perquè parlava idiomes, havia estudiat una carrera, exercit de professora a la universitat i també per la seva abnegada tasca en el partit, del tot encomiable, a més és molt ambiciosa, fet que en política representa un valor positiu. Comprensiva amb la vella generació, oberta als canvis i hàbil en el debat.
L'endemà l'home li manifestà que se sentia del tot feliç, la noia per no desairar-lo també li comunicà que s'ho havia passat bé i com que li havia promès un sopar quedaren pel dijous. L'home no se la podia treure del cap, s'estava enamoriscant, en canvi ella li havia ofert una estona de plaer per ser ell qui és dins del partit. Al dijous l'home, a l'hora del sopar, li regalà un discret collaret de plata, que per cortesia ella acceptà però de mala ganya, puix que no volia comprometre's. Va ser l'última nit que dormiren junts. Il·lusionat insistí per quedar de nou, fins suggerí que podia endarrerir la data per anar-se a reunir amb la muller. Impertèrrita li digui que ni parlar-ne, que havien passat dues bones nits plegats i que cadascú fes el seu camí. Fins li donà a entendre que havia fet l'amor com un deute moral amb els homes importants del partit i que no hi busqués res més.
No marxà de vacances, corria per la ciutat com una ànima amb pena; volia quedar de nou per expressar-li que s'havia enamorat com un col·legial i no parava d'enviar-li missatges al mòbil. Ella gentilment el desdenyà, car si cedia s'enredaria més la troca. L'home s'inventava ocasions per quedar, fins forçava convocatòries en el partit amb la intenció de veure-la i expressar-li el seu amor. A ella li sabia greu, endemés havia començat a festejar amb un de la seva edat, amb un futur prometedor, amb qui es casaria al cap d'un temps.
L'home des del dia que assumí el fracàs sentimental li tenia jurada. Com s'atreví a rebutjar-lo essent ell una destacada figura? Va fer el ferm propòsit de no deixar-la créixer dins del partit i cada cop que pretengués un càrrec li aixafaria, perquè la venjança és un plat que se serveix fred, però la noia que no té un pèl de ruca ho sap i cada dia va més blindada, però de moment no se'n surt.
