Cartes

Andreu Moreno. girona

Després d'escoltar la presidenta del Parlament queixar-se sobre els suposats baixos salaris dels diputats catalans, un no sap si posar-se a riure o a plorar. Un diputat autonòmic català per terme mig cobra més de 6.000 euros al mes. Són els parlamentaris que més cobren d'Espanya. Però el més escandalós i del que ningú en parla són les subven?cions que cobren els grups parlamentaris del Parlament. Per ?exem??ple, el grup de CiU s'embutxaca cada any 7 milions d'euros, una subvenció deu vegades més elevada que la que reben els grups parlamentaris del Congrés dels Diputats. Com es reparteixen els diputats de CiU i a què dediquen aquests més de 1.000 milions de les antigues pessetes? Com a ciutadà català em sento espoliat fiscalment, però pels mateixos partits polítics catalans.

Manifestació independentista

Maria Salip Calvó. GIRONA

Imagino que una gran multitud de persones de bona fe i mogudes per la fibra nacionalista (tan manipulada pels polítics que en treuen un gran rèdit), acudiran a Barna el 11-9-12 (facilitats al seu abast, totes). Jo pregunto: en cas d'independència, com quedem respecte de l'euro, Europa, Espanya (els principals compradors dels nostres productes) i també les pensions, ja que es cobren del Govern espa?nyol? Això ho haurien d'explicar els polítics, però ells són en un búnquer fent pinya perquè no es toquin els seus immerescuts i inflats sous i privilegis. El Sr. Mas cobra més que el Sr. Rajoy, la Sra. Núria de Gispert, presidenta del Parlament, ha dit que si els rebaixen els sous, on aniran (després s'ha disculpat). En la crisi actual i davant el deute que hem heretat dels anteriors governants, s'hauria d'exigir responsabilitats, també als bancs, però la casta política es protegeix, ho paguem els treballadors i ells, vinga a exprimir el poble. Si tenim independència, ells s'emportaran més diners i nosaltres, en traurem algun benefici?

TV3 i anar a comprar al

Principat d'Andorra

Joan Giménez Ràfols. Puigcerdà.

Fa escassos dies, crec que va ser el passat dilluns, dia 3 de setembre, dins l'espai Telenotícies tant del migdia com de la nit van donar com a "notícia" -és a dir, sense anar a publicitat- els avantatges que suposava comprar a Andorra, ja que aquest minúscul país no té les càrregues impositives que tenim a Espanya: 21%. El trist és que els serveis informatius van donar la notícia com a tal i amb un llarg reportatge, i no com a publicitat, ja que si ho haguessin meditat bé, s'haurien adonat que hi ha infinitat de comerços que estan tancant les portes i baixant les persianes a causa de l'escassetat de compres, només cal llegir les da??des que han difós els mitjans, entre ells TV3. Suposo que el Cap d'Informatius, la direcció de TVC, el CAC, tan acurat com sempre, que ara demanen protegir i vetar a Cata?lunya les retransmissions de curses de braus que emet TVE -i no fan res per suprimir els sanguinaris correbous-, així com el representant del comerç, senyor Miguel Àngel Fraile -Secretari General de la Confederació Espanyola de Comerç- hi tindran alguna cosa a dir. No m'imagino les televisions públiques de França i la mateixa Andorra convidant els seus conciutadans a realitzar compres a Espanya. Realment inaudit. Veure per creure...

Ensenyament transparent

ANTONI SÁNCHEZ RIBAS. girona.

S'ha obert de nou el debat sobre l'ensenyament diferenciat. És evident que hi ha prou arguments que puguin donar la raó als que el defensen, tot donant sentit al concert econòmic perquè siguin subvencionades per l'Estat. Com també hi ha qui pensa que aquesta opció no ha de tenir aquest dret, entre d'altres, el Tribunal Suprem. L'opció del xec escolar donaria algunes respostes, com també la lògica solució de separar per sexes a les aules del mateix centre per donar així la formació acadèmica que busca millors resultats i permetre una convivència comuna i normalitzada en els altres espais, patis, menjadors i en altres activitats, reflex de la vida mateixa. És clar que la gran majoria de pares d'aquestes escoles no les escullen pas pel criteri de la diferenciació. Segurament serà per la qualitat del centre, perquè els ha tocat per zo?na o sigui per ideologia religiosa, ja que la gran majoria d'aquests centres del nostre país estan vinculats a un sector concret de l'Església. Seria important tractar el tema amb transparència i evitar argumentacions que puguin portar a confusió o alterar els verdaders valors, ja que ni uns han d'amagar els seus sempre superiors idearis religiosos, cosa que els interessa que no se sàpiga gaire, ni els altres considerar-ho un exemple de model discriminatori. No es pot apel·lar a la llibertat sense honestedat.

Quim Nadal parlant de Joan Homs

Carles Mallart. girona

Dies enrere, Joaquim Nadal ens delectava amb un article sobre Joan Homs, i explicava anècdotes d'en Joan de manera distesa i entranyable. És bo recordar el passat i reconèixer la tasca feta per persones en el seu àmbit, a la Girona dels últims 30-35 anys. Joan Homs és un personatge fet a si ma?teix, singular, capaç, inflexible, recordo tenir informació de primera mà quan jo estava en una entitat financera. Un dia en Quim i en Joan a l'Ajuntament, i d'això fa molts anys, possiblement per un tema urbanístic, es van dir de tot, i això va transcendir al carrer, un perquè defensava un projecte de ciutat i l'altre, perquè defensava els seus temes, van saltar guspires de tots cantons, però em consta que va ser l'inici d'una bona relació, com a persones intel·ligents que són, sempre més van saber negociar, consensuar els temes, i a mi això em va donar una lliçó que avui puc transmetre.

Anècdotes de Joan Homs, centenars. Un dia un comprador li volia comprar una plaça d'aparcament, van tancar el preu i li va dir a en Joan: "M'has de posar un fluorescent dins la plaça d'aparcament i ja podem anar al Notari". Ja es poden imaginar el final; la venda es va desfer. Per què? Perquè tenia els seus principis i els mantenia a ratlla. Una altra operació immobiliària, un comprador pacta el preu d'un local comercial i el comprador li diu: "Joan, em donaràs facilitats de pagament?". Ell li contesta: "I tant, soms amics. Mira, em dones el 20% ara, després el dia 21 em dones el 40%, i a final de mes passem escriptura i pagues la resta". L'interlocutor va quedar astorat. Contesta d'en Joan: "Facilitats, sí; fer de banc, no".

Una cosa que no es diu a l'article de Joaquim Nadal és que Joan Homs s'ho ha passat molt i molt bé al llarg de la seva vida professional.