Un mes, tot un mes ha tardat el president de la Diputació de Girona, Jaume Torramadé, a "absentar-se durant unes setmanes" del seu càrrec, davant "la pressió mediàtica" a la qual se sent sotmès arran de l'acusació d'assetjament sexual en estat etílic per part d'una col·laboradora. Pren així -finalment- una decisió per intentar preservar, com a mínim, l'honorabilitat de la institució que presideix -i ja veurem si serà suficient-. No n'hi ha hagut prou amb la denúncia per assetjament de la seva "assessora"; ha calgut una segona revelació, la del seu cap de protocol, que denunciava fa una setmana que l'acusat li havia reconegut els fets, però que a pesar d'haver-se compromès a intentar encobrir-los, el denunciava perquè l'havia "traït", en presentar una denúncia per extorsió contra la presumpta víctima, mentre ell encara hi negociava. Diu que a canvi del seu silenci, se li oferia la gens menyspreable xifra de 50.000 euros, uns diners que òbviament no havien de sortir de la butxaca del presumpte assetjador, sinó de la de tots els ciutadans que la Diputació representa. La història sembla treta d'un llibret d'òpera: assetjament, mentides, plors, pressions, negociacions, traïcions, intimidacions, en fi, tot un catàleg de despropòsits indignes d'un organisme públic.

Els ciutadans ens hem quedat bocabadats. Per començar, no sabem ni per a què serveix la Diputació. Sabem que és un d'aquests organismes opacs, que els polítics mantenen vius per poder cobrar sense haver de passar per les urnes. Fer falta no en fa -hi ha òrgans municipals, autonòmics i/o estatals que podrien fer-se càrrec perfectament de les seves competències-. Per tant, és sobretot un pou d'irregularitats i nepotisme que col·loquen Espanya al costat de Botswana en el trentè lloc dels països més corruptes del món. I també és coresponsable d'una altra estadística nefasta: la de mantenir "a sou" un polític espanyol per cada cent habitants, quan en països amb molts menys problemes econòmics, com ara Alemanya, la proporció és d'un per mil.

A Roses, per exemple, al marge de l'alcalde, que ha estat designat com a president del Consorci de la Costa Brava (i només cobra dietes), la Diputació manté dos d'aquests "polítics professionals" com a "assessors" amb un sou de 39.000 euros l'any. Un és el president local d'Unió (que mai s'ha presentat a cap elecció) i l'altre la Primera secretària del PSC rosinc (que les va perdre l'any passat). Tenen altres feines "remunerades" i cap més mèrit que haver trasbalsat, durant una bona temporada, la pau social, democràtica i política del poble.

Serà propera la fi del "Visca la Verge" (i perdonin la traducció literal)?