Mai els productes alimentaris que comsumim havien portat tanta informació nutricional. Podem trobar a les etiquetes tota mena d'informació i també sobre el contingut calòric. Però, tot i això, no sabem en realitat el que mengem. A vegades ni tan sols la seva procedència. Cada dia descobrim autèntics fraus amb el menjar.
Des de la carn de cavall -consumir-ne inicialment no és perjudicial per a la salut- que fan passar per vedella fins als bacteris fecals trobats en pastissos comercialitzats per Ikea. I el que no sabem. Com més informació tenim, més desconeixement. No ens podem refiar de res i per això sembla que cada vegada s'imposa més la compra dels productes de proximitat.
Ara en diuen quilòmetre zero. Passejant per alguna superficie comercial de Girona es poden trobar pomes de Xile i fins i tot de la Xina... Per cert, d'aquestes últimes no es pot definir ni el color. Com podem consumir pomes de milers de quilòmetres quan, aquí al costat, se'n produeixen milers de tones? Potser comprant productes de proximitat i el màxim de naturals no ens caldrien tantes etiquetes però tindríem més seguretat alimentària.
