Observació
al senyor Coll
LUIS CARRILLO. girona.
El senyor Coll, en la seva carta sobre els 300 anys d´espoliació, hauria de llegir-se el Tractat d´Utrecht abans de parlar de la cessió de Gibraltar. També seria interessant que oferís alguna dada sobre l´espoliació presumptament soferta per Catalunya des de fa 300 anys. El que podríem celebrar és, per exemple, la supressió de les fronteres interiors i la fi del monopoli sevillà en el comerç atlàntic, que tant de bé va fer a aquesta regió. I tot gràcies al rei Borbó, no al pretendent austríac, defensat només -recordem-ho- en algunes zones de Catalunya (i de Madrid, per cert).
El Club Super 3
a Cap Roig
JOSEP COLOM I HERNANDO. QUART.
Vam assistir a la tercera actuació del Club Super 3 a Cap Roig. En general sembla que la majoria de famílies van sortir contentes i satisfetes, però nosaltres hem de confessar que ens vam quedar amb un regust agredolç. En espectacles infantils, el grau d´exigència en general no és alta. Però per a una propera edició, que segur n´hi haurà pels notables beneficis econòmics de la proposta (només cal fer números, a 20 euros l´entrada i 6.000 seients plens), proposo una sèrie de millores a l´organitzadora Clipper´s:
1.- Augmentar el nombre de personatges: En faltaven bastants. Un personatge, l´Alex, estava anunciada a la foto del cartell i no hi era.
2.- Treballar-se més el xou: Era molt senzill, sense escenografia ni audiovisuals, només dues tristes banderoles i unes fulloles amb els personatges dels dibuixos animats, francament bastant superable. Amb el so enregistrat i les veus en playback, no estava a l´alçada del prestigi de Cap Roig. Què menys que una orquestra amb so directe i les veus de veritat! Els actors podrien haver-se mogut entre el públic fins a arribar a les files més llunyanes, perquè tots els petits tinguessin la possibilitat de veure de prop els personatges de TV3. Un argument més enginyós, ja que aquest era un zero «a l´esquerra». La mínima durada per complir, una hora i escaig. Hi ha mil idees perquè realment fos una festa.
3.- Que no s´acabin els regals: És inadmissible que els que han arribat primer tinguin una bossa amb obsequis, inclosa la motxilla del Club Super 3 i un cop acabats, la resta, res. Són petits i no entenen per què s´han quedat sense regal. Com a mínim, prendre nota i pactar un lloc de recollida.
4.- Què és la fila 0? Nosaltres vam pagar per la fila 1, davant de tot, i ens trobem per sorpresa una filera de cadires al davant, m´imagino que de Vips, que tapaven la vista. Si l´organització vol regalar entrades, que marqui els seients a la web, si no, està enganyant.
5.- I l´última, per a Ticketmaster: No trobo normal que els costos de gestió equivalguin a la quarta part del preu de l´entrada: 4,5 euros per 20 euros. Totalment abusiu i els compradors no podem fer res més que passar per l´aro. No s´entén que no hi hagi un altre sistema de venda d´entrades més econòmic.
Els programadors artístics es queixen per l´IVA, per la crisi, que la gent deixa d´anar a espectacles... Amb aquesta carta només vull tocar la sensibilitat, que no es pensi només en els guanys sinó en invertir en qualitat i satisfacció, i llavors, no els abandonarem.
Polítics:
no us en assabenteu!
JOSEP SERRA QUINTANA. GIRONA.
Tota l´oposició al Govern català de CiU ha coincidit en un missatge de rebuig i crítica a la decisió de l´executiu que, d´acord amb el seu soci a l´ombra, ERC, ha pres en prorrogar els pressupostos del 2012 per a aquest 2013 i centrar-se en els de 2014. Se´ls ha qualificat de covards per evitar-se el corresponent debat parlamentari en cas que s´haguessin fet uns pressupostos nous. Concretament, he sentit dir a diversos líders que el Govern els ha tret el dret democràtic de «fer política» al Parlament. Penso que aquesta majoria de polítics no s´han assabentat de res. Penso que la societat està farta de tanta política, d´aquesta rutina de «fer política». No han assumit que estem de tornada, que necessitem pragmatisme, solucions. Que no necessitem més discursos inútils, estèrils, xerrameca del que podia haver estat i no va ser. No surten de les seves teories partidistes i idealistes, incloc els paràsits líders sindicals, per justificar el seu sou a base de «fer bullir l´olla». Com abans, com sempre, la major part de la nostra classe política està caduca i demostren, incansablement, molt poca categoria. Tenen una gran falta de d´altura humana en avantposar els seus interessos de casta abans que els de país. Necessitem una nova generació, però em temo que és demanar massa, ells no ho permetran: prefereixen perdre el temps en debats sobre el passat per evitar parlar de futur, del 2014, els fa molta por.
Al Sr. Xavier Solà
JOAN BIGAS POSAS. SANT FELIU DE GUÍXOLS.
He quedat sorprès en llegir la seva carta del dia 6 d´agost, queixant-se del soroll i dels balls de la Festa Major, concretament el txumba-txumba de les 3,30 h fins a les 3,50 h i posterior xivarri.
Sr. Xavier, com a oriünd del poble que és vostè, des de molts anys, ja hauria de saber que aquests quatre primers dies d´agost són els únics que el poble no sembla mig mort o abandonat, sobretot la part del passeig (els mussols ganxons sortim de la gàbia a fruir de la festa). Jo fa més de seixanta anys que sóc de Sant Feliu, i la veritat, estic esperant aquests dies per gaudir-los. He sigut petit, he hagut de llevar-me, molts anys, l´endemà per anar a treballar, a casa hi ha hagut tres criatures petites, he viscut més de quaranta anys a la part baixa del poble i sempre hem esperat amb il·lusió aquests dies.
Si algun any he volgut descansar, he anat a algun poble de muntanya, he deixat que la Festa Major continués el seu tarannà i tan feliç.
Pel que fa a començar abans d´hora ja no serien balls de Festa Major. No senyor, la música txumba-txumba, que és l´únic ball pels adolescents, és per disfrutar-la a la nit. Pel que fa a altres punts, no voldria opinar, els trobo ridículs.
No tingui cap dubte que per més que els senyors protestons de sempre, que ja sabem d´on vénen, es queixin, no aconseguiran descafeïnar o aigualir la Festa Major de Sant Feliu de Guíxols. Ah!, i això de Bona Festa Major final em sona a recochineo
