Ja hem vist que els Pressupostos de la Generalitat per a l'any vinent no són per llançar coets. Si el percentatge de despesa social creix és en gran part per la contracció de la resta, ja que, en termes absoluts, roman immòbil en nivells del 2004. La inversió, en canvi, baixa a nivells per sota dels del 1998, amb una xifra de mil milions d'euros que suposen menys del 3% del total i la meitat del que es destina a pagar els interessos d'un deute que no decreix. Dins d'aquests mil milions, el repartiment territorial és desigual. Les comarques gironines són les que reben menys inversió: 51,65 euros per càpita, menys de la meitat de la mitjana de tot el país (111,43 euros) i a una distància sideral de les de Ponent (288,85 euros). El total de les inversions previstes per a les comarques gironines és ridícul (41,7 milions d'euros per a tot el 2014) quan el 2012 havia sigut de 191 milions i el 2011 de 149 milions. L'obra més destacada és l'escola Sa Forcanera de Blanes (2,4 milions), la rehabilitació de la residència Puig d'En Roca de Girona (1,5 milions) i la nova parada d'autobús a Torroella de Montgrí (1,4 milions). Projectes menors que ni milloraran les infraestructures de les comarques gironines ni serviran per incentivar el sector de la construcció. No es recorda un precedent amb tan poca inversió. Com si aquells vells tòpics del "qué más queréis los gerundenses si tenéis de todo" que rebien fa anys les autoritats gironines quan acudien als despatxos ministerials de Madrid a reclamar inversions o la versió catalana del "Girona rai" s'haguessin posat d'acord per marginar les nostres comarques en els Pressupostos del 2014. L'escassa inversió de la Generalitat està en la mateixa línia del Govern espanyol. La província de Girona serà l'any vinent la penúltima de l'Estat en inversió per habitant, amb 55 euros, enfront dels 1.849 que tindrà la d'Ourense, que encapçala el rànquing. El Govern central té previst invertir només 54 milions l'any vinent, cosa que representa una davallada del 84% en els dos últims anys. Amb 54 milions de l'Estat i 41 milions de la Generalitat parlar de pressupostos per sortir de la crisi és una autèntica quimera.