En la nova Llei d'Educació aprovada recentment, també coneguda com a Llei Wert, un estudiant podrà matricular-se a Econòmiques, Administració i Direcció d'Empreses, Estadística o Magisteri sense haver estudiat matemàtiques en els últims dos anys. En el batxillerat de Ciències Socials només és una assignatura optativa. És un exemple de com valora el Govern espanyol, responsable dels continguts educatius, una matèria bàsica en la formació intel·lectual i científica dels alumnes. Ara bé, mentre els objectius de les lleis d'educació siguin més ideològics que formatius, els resultats dels alumnes espanyols continuaran essent mediocres. Aquesta dinàmica porta 10 anys sense que s'hagi corregit la tendència. L'alumnat avaluat en el darrer informe PISA correspon a la primera promoció de la LOE i la LEC. Els nivells són similars als de la LOGSE. Els alumnes catalans superen la mitjana espanyola en comprensió lectora i matemàtiques, però en ciències la nota és inferior. Respecte al darrer informe (any 2009), els catalans guanyen tres punts en comprensió lectora, però en perden tres en matemàtiques i cinc en ciències. És a dir, els anteriors informes no només no han servit per redreçar la qualitat educativa -o reformar el que calgui-, sinó que globalment s'ha empitjorat. A més, segons l'Informe PISA, l'augment de la inversió -un 35% des de 2003- no es tradueix en una millora dels resultats. Un altre element que requereix una reflexió és que cada cop s'accentua més la diferència entre els alumnes d'un nivell socioeconòmic alt amb relació als de famílies menys afavorides. L'informe demostra que queda molta feina a fer a Catalunya i Espanya, però mentre el debat i les discussions siguin més polítiques que educatives, els resultats continuaran igual de decebedors.
