Estem a les portes d'un nou empat infinit. Després de la suspensió del matx per l'autonomisme perquè va ser impossible determinar un guanyador, estem ja en el segon temps del partit de la independència. Uns creuen que practiquen el jogo bonito internacional malgrat no haver sortit de l'àrea, mentre els altres defensen que això és un matx de regional que es resol amb pilotes fora. Alguns hi veuen clarament el partit guanyat i qui domina la pilota. Com a bons hooligans, guanyen els seus. Encara que es digui que l'objectiu es la victòria, hi ha molt de joc especulatiu i es prioritza no perdre la posició dins del camp per si es reprèn el matx de l'autonomisme. El 9 de novembre començarà la pròrroga. Perquè hi haurà prorroga. Sense poder fer la consulta, hi hauria unes noves eleccions i amb una suposada majoria independentista la proclamació unilateral de la separació. I a partir d'aquí, assistiríem a la tanda de penals més llarga de la història. A qui aniríem a reclamar amb els vots que sortirien de les urnes? Qui podria vetar un resultat democràtic? Qui avalaria una consulta al·legal? S'atreviria la UE a reconèixer un nou Estat? I així vers l'infinit.
