Imaginem un alcalde d'un ajuntament petitó que va decidir anys enrere renovar la xarxa de clavegueram. Va signar un crèdit de 200.000 € a deu anys, dels quals ha pagat 140.000 € a raó de 20.000 € anuals. Ara patirà maldecaps a dojo si vol obtenir un crèdit de 100.000 € per pavimentar carrers. La Llei d'estabilitat només li permet endeutar-se per un import inferior o igual a 20.000 €, quantitat anual a retornar. L'alcalde s'estira els cabells. Si els 60.000 € que queden per reemborsar en tres anys són només un 10% dels 600.000 € dels ingressos anuals! És de bojos, ?s'exclama!

Per contra, si l'ajuntament tingués un deute de 450.000 € i cada any tornés al banc 150.000 € (un 25% dels ingressos) podria demanar un crèdit de 150.000 €. Com lliga, tot això? Doncs que els ajuntaments més endeutats surten beneficiats.

A més, la despesa dels 100.000 € supera amb escreix els 9.000 € que és l'augment màxim permès (l'1,5% sobre 600.000 €). Per tant, haurà d'aprovar un pla d'ajust per reduir un deute petit i rebaixar les despeses els pròxims anys.

No acaben aquí les desventures del nostre alcalde imaginari. L'any 2013 va tenir una capacitat de finançament de 20.000 € i un superàvit pressupostari de 10.000 €. Compte, però. Si preveu (consultats els oracles) que tindrà dèficit el 2014, haurà de dedicar els 10.000 € a amortitzar anticipadament el deute. Renoi! Això passa de mida! No podrà pavimentar els carrers perquè està poc endeutat i per més inri haurà d'avançar al banc la quantitat que ha estalviat. Quina austeritat més perversa!

Més entrebancs empaiten el nostre alcalde. Disposa de trenta dies per aprovar les factures i de trenta dies més per pagar-les. Uf! En el mes de gener la caixa està eixuta perquè els tributs municipals es cobren al llarg dels pròxims mesos i la Generalitat acumula un retard a pagar superior als dos anys. Per disposar de tresoreria potser els bancs li deixaran diners a un any.

Ara bé, si incompleix els terminis de pagament a proveïdors, l'alcalde d'aquest ajuntament de menys de 1.000 habitants, que cobra 25.000 €/any per una dedicació del 50%, s'haurà de rebaixar el sou a 22.000 €/any (una reducció del 12%). Per què es vincula el sou amb una manca de tresoreria transitòria? L'alcalde ja en té prou. Renuncia i se'n va a exercir de metge.

Mentrestant els governs central i autonòmic arrosseguen dèficits any rere any i segueixen endeutant-se per pagar... el dèficit! S'endeuten, no per fer noves inversions, com s'obliga als ajuntaments tutelats, sinó per tapar els forats de les despeses de cada dia. Tampoc RajoyMas es rebaixen el sou si no paguen amb puntualitat.

Tanta poca-soltada no exigeix arraconar l'austeritat d'una vegada per totes?