em poden ben creure si els dic que he estat dues hores davant de la pantalla de l'ordinador intentant escriure alguna cosa sobre el que vaig viure aquesta diada a Barcelona. De sobte escoltes a algú que diu allò que tu volies expressar i que segur no ho sabries fer millor. Per tant avui, honestament, cedeixo el meu espai a les sàvies paraules que Jordi Basté va pronunciar el dotze de setembre en l'editorial del seu programa de ràdio. Quan l'alumne no pot millorar res, millor que parli el mestre. "Una generació ha demanat pas i una altra s'ha deixat portar alegrement. La manifestació de l'onze de setembre ha estat una vegada més la victòria d'uns descarats, d'una gent sense por, d'una gent pacífica que han fet un pols als seus avantpassats i a tots els seus fantasmes. Hi ha una generació que ha perdut el pànic, que no se n'amaga, que es diu clarament independentista, que n'explica els motius, que els debat pacíficament, que no és enemic de ningú, que no odia a ningú i que vol abraçar-se a tothom, que vol riure i que no vol plorar, que vols ser més feliç del que ja és i que sobretot, tant se'ls en dona el que pensin d'ells o el que diguin d'ells. Ahir aquesta generació es va manifestar una vegada més, una diada més, i ho va fer com és aquesta generació d'aquest país: descarada, demòcrata, inflexible i festiva; i com a gran èxit generacional que és, va aconseguir xuclar les altres generacions anteriors adormides, atemorides, amagades, passotes perquè pensaven que això mai no es podria veure (...) Fins i tot el ball de xifres dels participants ens és igual, és ja una ridiculesa entre aquí i allà, és un pols que a la gent d'aquí ja se'ls en fot. Ahir, aquesta nova generació que va saber arrossegar els que estaven amagats, també va posar fi al pujolisme. S'havien venut totes les plagues d'Egipte per a aquest onze de setembre després de la confessió de l'expresident. Els de les generacions anteriors creien que el cop moral de Pujol afectaria La Diada i el procés: error; va arribar una generació i ho va aixecar tot, es va fer enorme i va capgirar el passat. Van venir a dir que pel país que volem cal fer net i van enterrar el pujolisme; foc nou. La gent de la manifestació va dir ben clar que la política és per als polítics però que la democràcia és per al poble. I Espanya? Espanya no escolta. S'ho mira, i gira cua, mentre que alguns d'ells intenten apagar el foc amb benzina dièsel. I això, en lloc de restar, suma. Més gent per a la manifestació, més gent per a la causa: patrocini de franc.(...) La Diada de l'any vinent no sabem com serà però estem segurs que serà molt diferent. En tot cas el missatge d'ahir era en codi intern: el poble va dir als seus polítics: ara us toca a vosaltres! Aquesta generació, em sembla que ni perdona, ni defalleix. Artur Mas té un problema, un meravellós problema". Ja els ho deia jo que no ho hauria sabut explicar millor! Prometo aprendre'n!
