L'hora de la confrontació

Mentre l'autodenominada Societat Civil Catalana -Chacón inclosa entre els quatre gats- va fer el ridícul a Tarragona, dijous passat, Diada Nacional de Catalunya, la V de Votar a Barcelona va ser, com era d'esperar, tot un èxit. Hi ajudaren alguns fets de la rentrée política que mai no s'agrairan prou al PP. El dia 2-IX, el ministre Montoro, en comptes de comportar-se com el que és i donar dades tècniques del frau fiscal, s'acarnissà contra Pujol oblidant-se dels sobres de Bárcenas i de la trama Gurtel (alguns responsables de la qual també són a la llista) i dient frases que devien fer contents els advocats de la família de l'expresident: "No se puede pretender ser un defraudador y echar un pulso al Estado". (Vaja, que si no fas cap pols a l'Estat, pots ser un defraudador i regularitzar-te, encara que et costi 300 milionets com a la família Botin..).

El segon fet encara va fer més addictes a la causa catalana. En la trobada a Badalona dels cappares del PP (públic més aviat reduït), la Cospedal es despenjà demanat un front comú contra el sobiranisme de C's, UPiD, PP, UDC i PSC, un totum revolutum del qual a Madrid no sabien res. (Com era de suposar, llevat de la Díez, els altres li van dir que tururut!) La senyora, tanmateix, aprofità l'avinentesa per qualificar els catalans que volen el dret a decidir (segons les forces del Parlament, la majoria) de "totalitaristes" i l'independentisme d'un "totalitarisme encobert". Si hagués dit això a Alema?nya, hauria acabat als tribunals. (Com deia un tertulià, els polítics han d'aprendre que són assalariats del poble i que no poden insultar l'amo que els paga.) Però el bo del cas és que ho va dir el dia 5 quan, a Holanda, des de l'ambaixada s'acabava de prohibir que a l'Institut Cervantes es fes la presentació de la novel·la Victus de Sànchez Piñol. Una censura mai vista a Europa! Va sortir l'editora holandesa dient: "Ara ja no em caldrà promoure el llibre. M'han fet la propaganda gratis des d'Espanya!". (Per cert, els intel·lectuals espanyols, aquells de la Decla?ra?ción del Ateneo de Madrid, on eren? No se'ls acudí protestar per la censura d'una novel·la escrita en castellà?)

Tres fets -Montoro, Cospedal, Victus- que sens dubte van ajudar a engreixar la V i que ens porten urgentment de cap al 9-N. Parlem-ne. Vénen uns dies clau. Referèndum a Escòcia, Llei de Consultes del President Mas, recurs del govern al desprestigiat Tribunal Constitucional. Si el Tribunal l'accepta a tràmit, queda suspesa durant un temps concret la Llei de Consultes. I aquí ve el nus de la qüestió: suspesa per un Tribunal espanyol i acceptada per la comissió de garanties estatutàries, per alguns teòrics, no voldria pas dir il·legal en el territori on s'ha fet; per a d'altres, sí.

Per a aquests darrers , el govern de Catalunya no tindria altra alternativa que endreçar les urnes. CiU i el President Mas, que ha proclamat per activa i per passiva, que la consulta es farà, haurien perdut tota credibilitat. Amb la majoria de ciutadans demanant la secessió, sols li quedaria la possibilitat de convocar (avançades o no) unes eleccions plebiscitàries amb programes clars. Guanyaria, segons les actuals enquestes, l'alter?na?tiva secessionista, amb ERC al davant. Això no són futuribles sinó prospectiva. Junqueras, si no es vol endreçar a casa seva per sempre, hauria de fer la Declaració Unilateral d'Independència (DUI). I què passaria? Confrontació total amb l'Estat, amb una torna: pèrdua del capital polític de CiU. Hauria capitalitzat ERC fent ella la feina bruta. Interessa això a Mas i a CiU?

És obvi que no els interessa gens ni mica. A partir d'aquesta anàlisi només queda dempeus l'escenari de la confrontació. No hi haurà secessió sense confrontació. Ara o després. I, si s'ha de passar aquest tràngol, millor ara que no pas amb una DUI. Millor ara, perquè hi ha una campanya internacional endegada, Europa observa la pell de brau, alguns bisbes coratjosos s'han atrevit a dir que el dret de decidir és anterior a qualsevol llei i tenim observadors internacionals disposats. Ben clar: el 9-N urnes al carrer peti qui peti.

Aleshores el 9-N poden passar tres coses: la pitjor, que l'Estat espaordeixi la gent i tingui por d'anar a votar i el resultat sigui poc fiable (tant per la banda del SÍ com del NO); la bona, que la gent vagi a votar i tinguem un resultat de la consulta per poder gestionar més endavant; la carpetovetònica: que les forces d'ordre impedeixin la votació.

Si és la darrera possibilitat (i no hi ha un pla substitutori, com per exemple, que actuï l'AMI), Europa en parlarà: el govern Rajoy quedarà ben galdós. Ja pot començar a fer les maletes. Si és la primera, malament rai. Caldrà fer parlar els observadors internacionals i dirimir el plet des d'instàncies supranacionals. Si obtenim el resultat d'una consulta en pro de la secessió, òbviament, Madrid reaccionarà a la confrontació a la brava: el president Mas a la presó (tindrem un altre màrtir pel poble i els màrtirs sempre són rendibles a la llarga) i suspensió o intervenció de l'Autonomia catalana. No serà tan fàcil trobar un nombre gran de botiflers que vulguin ocupar tots els càrrecs necessa?ris. El més probable seria que destituït Mas, intervinguessin algunes àrees (CCRTV) o conselleries: interior, educació... Però l'haurien armada. Amb el President autoimmolat (i hi està disposat), CiU adquiriria nova credibilitat davant dels ulls de molts catalans i l'anhel d'independència s'enfor?ti?ria més que mai. El món tindria exemple un cop més que Antígona-Catalunya s'ha jugat la pell davant de Creont-Rajoy perquè hi ha drets i reclams íntims superiors i anteriors a qualsevol llei humana. El PP, de retruc, quedaria més afeblit que mai i el govern no en sortiria sense ferides.

Facin el que facin amb el president i l'autonomia, els caldrà abocar a Catalunya tots els diners que ara ens escatimen per demostrar que estem millor quan governa la metròpoli. Els durarà sols la temporadeta durant la qual el poble de Catalunya serà provat al gresol. Mai com aleshores serà responsable de la seva llibertat. La societat civil catalana seguiria viva i no permetria que s'allargués gaire l'estada a la presó del nostre president. Companys, abans de dos anys dels fets d'octubre era lliure. La història és la que és. I aleshores no hi havia ni l'ANC ni l'AMI. Si l'Estat no vol escoltar el clam de la majoria del poble de Catalunya, poden tenir temptacions de repetir-la. Però mai no tindran cap Franco amb el vistiplau europeu.

A la llarga tenim les de guanyar. Mai no hem estat tan a prop de la llibertat com ara. Servidor, que he insinuat més d'una vegada la impossibilitat del vot el 9-N, avui, veig que la V de Votar ens porta a la V de Victòria. Si els catalans estem disposats a passar una temporada magra, no veig escenari més rendible que el de la confrontació.