Avui, dia 28, es commemora el centenari del naixement de Luigi Dadaglio, el qui a Madrid i durant 13 anys (del 1967 al 1980) va ser nunci apostòlic del Papa a l'Estat espanyol.

Luigi Dadaglio, treballador, silenciós i bon diplomàtic, va ser l'home clau de la Santa Seu en la firma de l'acord entre el Govern espanyol i el Vaticà, pel qual Espanya renunciava al privilegi de presentació de bisbes.

Luigi Dadaglio, d'una manera discreta i alhora eficient, ajudà l'Església espanyola, juntament amb els cardenals Tarancon i Jubany, i els bisbes Josep Pont i Gol, Antonio Añoveros, Alberto Iniesta, Victorio OliverRamón Echarren, a alliberar-se del Règim franquista, i a aconseguir la independència Església-Estat. A més, Dadaglio va gestionar la llibertat de nombrosos presos polítics i, el 1974, va saber afrontar amb valentia el cas Añoveros, i no va acceptar que el bisbe de Bilbao fóra expulsat de l'Estat.

Dadaglio va nàixer el 28 de setembre de 1914, avui fa 100 anys. Fou ordenat prevere el 1937 i el 1942 passà a ser secretari de la nunciatura a la República Dominicana. Posteriorment passà a Haití i a Puerto Rico, i el 1950 es féu càrrec de la Delegació Apostòlica de Washington. Després anà a Canadà, Austràlia i el 1961 a Veneçuela. I va ser el 1967 quan el papa Pau VI el nomenà nunci apostòlic a Espanya, on Dadaglio treballà per canviar el Concordat de 1953 entre la Santa Seu i l'Estat espanyol. Va ser el 1979 quan Dadaglio firmà els acords que regulen les actuals relacions Església-Estat.

Dadaglio, un bisbe marcadament oberturista, visqué els anys tan difícils del final del Règim franquista i els inicis de la Transició democràtica, amb el cas dels preveres empresonats per la dictadura (a causa de les homilies i el compromís dels capellans) a la presó de Zamora.

Com va dir el cardenal Tarancon (amb qui va formar un bon tàndem en la renovació de l'Església espanyola) en referència a Dadaglio, "no sempre va ser compresa la seva tasca".

Com s'ha dit, fins al Concili i l'arribada del nunci Dadaglio, a Espanya (amb escasses excepcions) dominava la ultradreta episcopal, integrista i filofranquista. Per això el trio Montini-Bertelli-Dadaglio va promoure un episcopat amb bisbes vinculats als sectors més oberts de l'Església. Així, durant el temps que Dadaglio va ser nunci a Espanya, van ser nomenats bisbes de la talla de Jaume Camprodon a Girona, Javier Osés a Huesca, Ramón Echarren, Victorio Oliver i Alberto Iniesta com a auxiliars de Tarancon a Madrid, Miquel Moncadas a Menorca, Joan Martí Alanis a Urgell, Javier Azagra en Cartagena, Ramon Torrella, Josep Campmany, Ramon Daumal i Josep M. Guix com a auxiliars de Barcelona, Ramon Malla a Lleida, Josep M. Cases a Sogorb-Castelló, Teodor Úbeda a Mallorca, José Mª Setién a Sant Sebastià, Ramon Buxarrais a Zamora i Elias Yanes com a auxiliar d'Oviedo.

Dadaglio va morir el 22 d'agost de 1990. Per això, en el centenari del naixement del nunci Dadaglio, cal reconèixer el seu treball d'aggiornamento de l'Església espanyola, ja que amb Tarancon i Jubany, propicià una Església fidel al Vaticà II, compromesa amb la modernitat i oberta a la democràcia.