Una empresa del ram de la neteja es presenta a un concurs per obtenir la concessió de neteja de les instal·lacions d'una administració pública i presenta una oferta a la baixa, amb la qual cosa acaba guanyant el concurs i se li adjudica la concessió del servei. Val a dir que l'administració titular de la concessió coneixia les condicions i drets de les treballadores que realitzaven el servei de neteja, i que l'empresa adjudicatària també les coneixia. No obstant aquesta realitat inqüestionable, l'empresa adjudicatària va oferir unes condicions econòmiques que li van fer guanyar el concurs. Fins aquí, cap problema. D'acord amb la normativa laboral vigent (de moment!) la nova empresa adjudicatària està obligada a respectar els drets de les treballadores que realitzaven la feina en els locals i dependències de l'administració titular del servei. I entre els drets laborals més importants hi ha el del salari, la jornada, l'antiguitat, la categoria i les cotitzacions corresponents.
Però l'empresa adjudicatària, i sol ser bastant habitual, vol implantar les conseqüències d'un mercat ferotgement lliure (més lliure per al capital que per al treball, més atent i servicial als beneficis que a la dignitat dels treballadors) i de salvatge competitivitat, amb la pretensió d'exigir més rendiment de les treballadores, reduir els costos i augmentar els beneficis. I com que no hi mercaderies sobre les quals incrementar el preu per augmentar el benefici, la solució que troben i apliquen, sense rubor ni vergonya de cap mena, és rebaixar el salari, augmentar el treball a realitzar i abaixar les cotitzacions, de manera que el benefici el treuen d'explotar i precaritzar les treballadores, i a costa d'elles incrementen de manera indecent els seus beneficis.
I si les treballadores es queixen, tenen fàcil resposta: la porta és ampla i podeu marxar, perquè seguidament en trobarem d'altres per fer la feina que rebutgeu. I si tenen alguna espurna d'humanitat encara solen oferir una alternativa: que completin les hores que els treuen de la seva jornada ordinària, anant a treballar a un altre lloc. Estem vivint moments molt dramàtics en el dia a dia de la vida de molts treballadors, que massa sovint han d'ajupir el cap i han d'acceptar condicions fins i tot il·legals. I cap administració pública, cap organisme públic, hauria de permetre situacions com la descrita, i haurien de convertir-se en els màxims garants del respecte als drets i a la dignitat de les treballadores i treballadors que presten els seus serveis en els locals o dependències de la seva titularitat. I si no ho fan, es converteixen en còmplices d'un acte antisocial, que és pura pirateria.
