Escruixida i dolorosament fastiguejada vaig llegir, esparverada, la gran crònica valenta i immisericorde davant la sensibilitat ferida dels seus lectors de la periodista Gloria Moreno de ja fa uns dies a La Vanguardia. Denunciava amb tota la cruesa sense pal·liatius la novíssima explosió viril de la pràctica eròtico-sexual contra els malanomenats "animals", iniciada a Dinamarca i estesa ràpidament i brutalment com l'escuma a la resta de ?països de la nostra dissortada "democràcia" europea "una, grande y libre". "Turisme zoòfil", en diuen ara, que està enriquint encara més els que ja s'han fet milionaris amb les seves corrupteles de tots els tràfics de drogues, prostitució, indústries armamentistes i farmacèutiques... i un llarg etcètera inacabable que ha deixat impunement a les voreres de la vida la immensa majoria de tants éssers humans desclassats, ja abans de nèixer sense la seva identitat: infants que moren a milers cada segon de fam sense haver tastat la vida; negres beatiful sense fronteres per fugir; dones de tots els mons segrestades, violades, torturades i assassinades, en nom de qualsevol Déu imposat i impostat.

No hi ha cap compassió, ni cap mirada ten?dra de germanor. Els pobles som els seus esclaus. I ara per si el seu orgasme viciós no el podien culminar tiren penis de totes les vagines innocents de la seva pròpia espècie animal: gosses, cabres, mules i gallines. I ara, per si la seva cobdícia no pogués desafiar les dels seus adversaris, s'inventen i es fan socis de l'execrable "jo sóc més que tu", sempre amagant el seu as dins la butxaca del seu Doctorat de la infàmia.

Molt irritada i trasbalsada i desolada, estic mirant aquesta terra (Espriudixit) Quant l'inclit Sartre existencial deia tan superficialment que la "dona era meitat víctima i meitat còmplice" i quan la seva companya escrivia el seu gran assaig sobre el Segon Sexe, ambdós no podien pronosticar que entre tots dos, en el primer i segon sexe, també hi estaven inclosos els nostres germans, els animals. Com tampoc varen arribar a sospitar que, científicament, n'hi hauria un encara de molt més verinós: El Tercer, que ja des dels Cromanyons (sense ferir la seva casta, és un dir...). Aquest residu d'homes salvatges que encara dominen per sobre de les dones històricament vexades, els infants que moren abans de néixer, els homes bons esclaus de la injustícia i la nostra mascota que tant hem estimat, com l'Excalibur, per exemple.