Cartes

l'expresident Aznar

Mateu Frigoler Teixidor. Canet ?d'Adri.

El míting o discurs de l'expresident Aznar en la inauguració de la convenció del Partit Popular a Madrid va ser un autèntic bram d'ase a la falta de vergonya, decència i sentiments que pot tenir una persona. Com s'atraveix aquest maquiavèl·lic personatge a sortir en públic davant les càmeres de televisió amb aquest posat de fatxenda salvapàtries? Amb quin dret pot parlar del desafiament secessionista de Catalunya amb llavis escleròtics de ganyota?

És que no recorda el seu diabòlic pacte de les Açores amb els sapastres Bush i Blair que va provocar el genocidi mai més acabat del poble iraquià? Una guerra equivocada en contra d'unes armes de destrucció massiva inexistents. Tres satànics caps d'Estat que encara avui dia haurien d'estar empresonats com a criminals de ?guerra, seguint l'exemple emprat pel tribunal de Nuremberg amb els dirigents nazis. És que no recorda aquest "senyor" que les conseqüències del seu malèfic acord varen ésser el detonant de la tragèdia de l'11-M? Com es pot ésser tan cínic davant d'uns fets amb tants milers de víctimes innocents?

Quedi's amb la seva tan ben subvencionada FAES a Madrid, "senyor" Aznar! Quin nom tan ben escollit ! Per què em fa pensar sempre amb el de Falange Española?

Un bon consell: deixi els catalans en pau, les nostres armes de destrucció massiva contra els governs espanyols són la democràcia i les urnes, contra aquestes li costarà trobar uns bons aliats.

Contrast!

Àngela Ferrer i Mató. Girona

Aquest dissabte en què Girona ha celebrat "Girona 10" amb, crec jo, gran encert per tal de promocionar la nostra petita però formosa ciutat, vaig poder observar un contrast molt gran. Vaig sortir a fer un tomb i ajudar a la Fundació de l'Oncolliga a postular perquè l'entitat pugui seguir tenint fons per ajudar els malalts de càncer, malaltia que s'estén com una plaga del nostre segle. Vam ésser molts voluntaris i voluntàries, entre ells nois i noies estudiants que dedicàrem una bona estona per recollir uns diners que evidentment s'invertiran per ajudar malats i les seves famílies, si cal. No solament s'ha d'agrair als que ajudaren a aquesta tasca, sinó també a totes les persones que col·laboraren desinteressadament en tan humanitària tasca.

I ara ve el contrast. Arribo a casa i poso les notícies de la televisió: El Govern central, com sempre, dient pestes contra el desig d'independència de Catalunya, el tal Bárcenas fent públics els draps bruts del PP, els gidhaistes assasinant i extorquint de manera cada cop més cruel a tort i a dret, baralles entre partits, violències, desnonaments... i penses: Sort de les bones persones que ajuden els malalts, els pobres, els que no tenen res, el que lluiten contra les injustícies, voluntaris i voluntàries d'arreu! Si no fos així n'hi hauria per picar de cap contra les parets.

Gràcies de tot cor a aquests/es que calladament, com formiguetes, fan que dintre el teu cor tinguis l'esperança que el nostre món encara pot vèncer tanta maldat.

Imprescindible "Súmate"

Joan Boronat Lecha. blanes.

El Govern de l'Estat continuarà posant impediments amb tots els mitjans al seu abast per fer avortar el programa independentista; partits polítics i col·lectius civils espanyolistes continuaran amenaçant, tergiversant i difamant el procés cap a una Catalunya independent. L'Estat espanyol té l'avan?tatge de l'"ordeno y mando", però també el propagandístic, perquè mentre els catalanistes tenim la dualitat d'informació dels mitjans catalans i estatals, la gran majoria dels espanyolistes ni llegeixen ni escolten ni miren mitjans informatius catalans, per tant, enga?nyats pels polítics i mitjans del nacionalisme espanyol, no poden assabentar-se dels avantatges de la independència.

El Govern espanyol es basa endemés en l'amenaça i en la tergiversació, i, lògicament els mitjans espanyolistes mai recullen les notícies favorables a la independència que es publiquen a l'estranger.

L'estratègia, doncs, és trobar la manera de fer arribar a tota aquesta gent que viuen completament aïllats de la realitat catalana, la infinitat de dossiers positius a la independència exposats per sociòlegs i economistes de tot el món. I per fer aquesta tasca divulgativa és imprescindible el col·lectiu independentista castellanoparlant Súmate.

Distanciament democràtic en pro de les eleccions

JOAN JANOHER I SADURNI. VULPELLAC.

És força curiós l'enunciat, almenys em dóna tema per exposar de forma cívica l'argument d'aquest: a ningú se li escapa l'inici d'Alianza Popular, ni del seu president Fraga Iribarne. De ben segur que també recordem el suport del seu delfí, J.M. Aznar, com a cap visible del Govern popular. Fa la impressió de que res ha canviat amb el pas del temps, però sí hem de tenir clar que els fils de l'actual govern són promoguts i dirigits per qui està a l'ombra, i és l'Aznar.

Ens podem preguntar, i de fet així és, que continuen encastats a les arrels d'un passat que s'hauria d'haver oblidat. Llavors, per què aquesta lluita de continuar oprimint la dignitat d'un poble que ha estat el motor i sostén d'aquest país? Resulta una paradoxa el distanciament provocat mitjançant la seva política, envers a les desqualificacions, com atacs frontals que vénen generant provocacions de convivència amb la resta dels espanyols, amb l'únic lucre de guanyar-se vots.

Ara que Catalunya se sent amb la fortalesa per assolir i formar un nou estat sobirà, surten els ressentiments dels pros i contra del que perseguim, sense adonar-se de que les societats estan fent un canvi substancial, de com s'ha de governar als pobles i les seves necessitats. Nosaltres que sí som pioners a ser parlamentaris, volem defugir de les intoleràncies i recuperar el fenomen actualitzat de les llibertats. En viurem moltes, de mobilitzacions arreu, per sortir dels poders fàctics.