Dimarts passat vaig veure l'entrevista que Josep Cuní va fer a Artur Mas. Em va sorprendre, el president. I no tant pel que deia, com pel fet que seguís amb els mateixos arguments per intentar justificar la privatització de la sanitat, malgrat els fets. Que si la crisi, la millora de la gestió, i altres excuses banals... Però la realitat és un pas més en l'increment de les desigualtats socials. La màquina de l'economia neoliberal que practica CiU no para mai. Per més que digui Mas, la gestió privada no ha acabat amb la corrupció. Ans al contrari, diria que l'ha incrementada. A les incidències i tripijocs legals del passat (com ara els casos Bagó, Manté, Prats, de sucosa finalització i mínimes conseqüències punitives), s'hi afegeix la continuació del cas Innova amb les detencions a Reus, i els diversos consorcis ara denunciats per la Sindicatura de Comptes. I sovint els protagonistes són persones pròximes al poder, que han rebut clares mostres d'"agraïment" per la seva "gestió".
El nomenament de Boi Ruiz, expresident de la patronal hospitalària, com a conseller de Sanitat, ja era un mal auguri, que ara n'ha donat als gironins una nova mostra amb l'entrega del transport sanitari -fins ara a càrrec d'un consorci format per les principals empreses d'ambulàncies del país- a "Transport Sanitari de Catalunya", un entramat empresarial controlat per un fons d'inversió luxemburguès que, a poc a poc, s'està apoderant del transport sanitari de tot Catalunya. No en teníem prou amb la corrupció interna. Ara, a més, venen un bon lot del paquet sanitari a un fons sense ànima, a qui només preocupa el benefici al preu que sigui. Res no ha canviat. Viure per veure.
