La gent passa fam

07.06.2015 | 07:09
La gent passa fam

la festa del Corpus ens empeny a viure la caritat (que és l'amor total i gratuït) envers els més necessitats de la nostra societat. I és que són diverses les entitats que han denunciat públicament que a Catalunya la gent passa fam. Són nombroses les llars que necessiten ajuda per poder subsistir enmig de la crisi. I al Banc d'Aliments, a Càritas o a les parròquies, hi ha nombroses famílies en llista d'espera.
Els mitjans de comunicació ens donen dades sobre les persones que no poden menjar ni carn ni peix, sobre les famílies que no poden fer vacances ni una setmana a l'any o sobre les llars que no arriben a final de mes. I és que en ple segle XXI, i malgrat les prediccions optimistes del govern del Sr. Rajoy, la població en risc de pobresa ha crescut fins al 29%, i la renda mitjana continua baixant, amb la qual cosa avui som encara més pobres.
És per això que Càritas, amb motiu del Corpus, ha presentat un manifest on denuncia "l'exclusió de les persones i les famílies més pobres", una exclusió que "creix d'una forma escandalosa", amb 5,4 milions de parats. El manifest es fa ressò del "lament de les víctimes que provoca la injustícia estructural del sistema capitalista". Per això Càritas aposta per una "transformació radical d'aquesta societat, per construir una alternativa més humana", que sigui capaç de garantir "l'habitatge, la sanitat, l'ensenyament i un treball digne". I també que pugui "assegurar la qualitat dels serveis públics, evitant convertir-los en negoci privat". El manifest també demana una "renda mínima per a viure dignament i una justícia distributiva, perquè el bé comú prevalgui sobre el bé privat".
La situació de precarietat i de fam de tantes famílies m'ha recordat la pastoral El nostre pa de cada dia del qui va ser bisbe de Solsona, Vicent Enrique i Tarancon, que escrivia el 1950: "Em trenquen el cor les angoixes i els sofriments dels meus fills". Amb una veu profètica, Tarancon denunciava la falta d'aliments en temps d'estraperlo: "Hi ha moltes famílies que no tenen els aliments indispensables". I és que Tarancon escriví la seva pastoral, "per defensar el dret dels pobres i dels obrers a tindre pa en abundància, per portar una vida digna i humana". Tarancon s'escandalitzava pel fet que "no són pocs els qui en aquests últims anys s'han enriquit desaforadament" a costa dels pobres. Però el benestar dels rics (deia la pastoral) no pot "apagar el clamor de la multitud que pateix fam i viu en la misèria". El 1946, Tarancon havia escrit una altra pastoral "explosiva", on desaprovava "les injustícies del règim capitalista", denunciava públicament els qui feien "grans negocis, sense reparar en la justícia" i els qui aprofitant-se de la situació de penúria, aconseguien "uns guanys il·lícits". Com no podia ser d'altra manera, el govern franquista va qualificar Tarancon d'"obispo rojo".
El gest profètic de Tarancon avui el repeteixen el Banc d'Aliments, Càritas, Mans Unides, Creu Roja i les parròquies que estan ajudant les famílies necessitades. I també persones anònimes que fan realitat el miracle dels pans i dels peixos, un miracle que només es dóna des de la solidaritat, compartint allò que som i que tenim.
Tothom, però d'una manera particular els polítics, haurien de recordar sempre el que diu l'Escriptura: "Si un germà va despullat i sense aliments, i algun de vosaltres els diu: aneu en pau, no passeu fred ni gana, però no els doneu allò que és necessari al cos, de què us servirà?" (Jm 2:15-16). I també haurien de recordar una de les homilies de Sant Basili el Gran: "Et fas quasi inaccessible, esquives trobar-te amb els altres, per no veure't obligat a afluixar ni un petit donatiu". El P. Abat Josep Ma. Soler ha denunciat diverses vegades "la situació dels més vulnerables" que pateixen la crisi, degut "a les mentides i falsos diagnòstics, tant d'alguns representants dels governs, com de certs gestors de l'economia". Per això, els cristians d'una manera particular, hem d'exigir, com Tarancon, "una autèntica justícia social".
L'Evangeli ens recorda que el Crist es fa present en "el clamor de la multitud que pateix fam i viu en la misèria" (Mt 25) tal com deia Tarancon! Per això tothom hauria de tenir molt presents en temps de crisi les paraules de l'Eclesiàstic: "No rebutgis al qui et demana perquè ho necessita" (Ecl 4:4). I és que només des de la fraternitat, podrem fer un món més humà, tal com ens demana Càritas.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema