Cartes

Narcís Deusedas,

36 anys alcalde de Palau-saverdera

Francesc A. Picas. la jonquera.

Palau-saverdera és un simpàtic poble empordanès, situat sota l'Albera i als peus de la muntanya de l'ermita de Sant Onofre. Població turístíca, agrícola, comercial, i habitatge de famílies empleades a diferents tocoms. Per la seva urbanització, monuments, símbols, neteja i estructures, és mirall dels pobles de l'Empordà.

Mèrit urbanístic que correspon al senyor Deusedas, dinàmic alcalde durant trenta-sis anys. Gran organitzador, amant de la prosperitat, elegància i progrés del seu poble. Alcalde trenta-sis anys vol dir que el poble estava content de la seva tasca. També en les últimes eleccions del passat mes de maig obtingué la majoria sota el signe de CiU, però un conglomerat de partits minoritaris, enveges i potser tambe alguna queixa certa, han desbancat Deusedas de l'alcaldia.

Trenta-sis anys d'alcalde mereixen un homenatge. Els amics de Narcís Deusedas haurien d'organitzar una festa amb sardanes, balls, i un sopar popular i convidar tot el poble, per agrair públicament al senyor Deusedas la seva gran labor municipal, que ha portat Palau a ser el mirall d'ordenació urbanística dels pobles de l'Empordà. Mereix també una placa de plata amb lletres repujades i la seva foto a l'entrada de l'Ajuntament.

No conec el senyor Narcís Deusedas personalment. Conec Palau-saverdera i hi vaig sovint. Expresso la meva admiració per aquest poble empordanès i felicito l'emèrit alcalde Deusedas i l'encoratjo a continuar treballant pel progrés de Palau-saverdera.

Els polítics i el mag

Mateu Frigoler Teixidor. Canet

d'Adri.

El nomenament de la consellera Neus Munté com a nova vicepresidenta del Govern català haig de confessar que m'ha disgustat. Acaba de sortir d'aquest càrrec una altra senyora que ja el primer dia va mentir a tothom amb referència al seu currículum d'estudis i ara ocupa el seu lloc l'exconsellera de ?Benestar Social que en el lamentable i horrible afer del pederasta de Castelldans va actuar amb molta frivolitat acompanyada d'una pèssima gestió! Què passa, és que no tenim gent de vàlua per ocupar places amb tanta responsabilitat?

A Barcelona la nova alcaldessa Colau també nomena conseller el senyor Josep Garganté, que porta tatuats en els dits d'una mà la paraula «odio». Que consti que no tinc res en contra dels tatuatges ara tan de moda, a aquest regidor li voldria preguntar «serà aquesta mà estesa tan en boca dels polítics la que ajudarà a aixecar els desvolguts?». Del tatuatge de l'altre braç no cal ni que en parlem. En el seu Twitter escriu també amb ironia les accions terroristes de Terra Galega i les bombes que fan esclatar com diu ell, de tant en tant... Recorda aquest personatge el cruel atemptat d'ETA a Hipercor?

A Madrid l'alcaldessa Manuela tampoc es queda enrere, té el regidor Guillermo Zapata que fent honor al seu cognom revolucionari ha omplert el seu propi correu de les més aberrants «piulades». Es mofa de l'holocaust jueu, de les noies martiritzades d'Alcàsser, de la Irene Villa, una nena de 12 anys amb les cames amputades per una altra bomba d'ETA, i molt més. Ell amb tota la seva cara de ciment armat en diu humor negre i no passa res, la Manuela el manté en el consistori junt amb la seva portaveu, la també regidora Rita Maestre, imputada per assaltar amb violència la capella de la Complutense madrilenya.

Una vegada en un país llunyà va arribar un mag que en poc temps va fer desaparèixer la fam, la injustícia i la guerra. Alertats els polítics de torn varen córrer per fer ?desaparèixer el mag. En aquest mar ple d'esculls en què estem aquests dies navegant esperem que tots aquests nous i llampants servidors del poble deixin aparcada la «rauxa», agafin una mica de seny i no es carreguin altra vegada el pobre mag. Com diu el millor president de la història de Cata?lunya, Artur Mas, «que tinguem sort, companys».

Els dubtes de les llistes confonen

el procés

JOAN JANOHER I SADURNI. forallac.

Mentre el problema català es tambaleja amb equilibris de forces, seguim a la corda fluixa, proclamant-se de manera injustificada una manca d'actitud política.

Som conscients del que representa per a un poble aquest desgavell? Qui pot imaginar-se la incompetència exterioritzada que vivim de cara al programa previst del 27-S? Com podem moure l'entusiasme de la ciutadania si els nostres propis repre?sentants s'allunyen del compromís i juguen el seu propi ego polític?

Podríem fer un munt de pregun?tes, on les respostes poden molt bé emparar-se en un cicle confós, o almenys, les seves actituds manifesten a les clares una abnegació de solidaritat al compromís del que pretenem i podem assolir com a país. Manquen pocs mesos per a la fita més important i decisiva que mai ha viscut Catalunya; llavors, si tenim un laberint tan embolicat de formacions polítiques, alienes per complet al nostre compromís de llibertat, què ens caldrà fer mentrestant?

No és el que ara toca com a possibles sobirans, ni tampoc defugir de la il·lusió: fa molts anys que esperem l'oportunitat i no podem caure als dubtes interessats per fer fracassar la voluntat del poble, ja que l'ànim dels contraris a la consulta estant vetllant per confondre la nostra lleialtat patriota, exercint de mane?ra hostil una proclama desestabilitzadora i fora de lloc amb el joc de les llistes. Crec que només nosaltres podem aturar l'operació de descrèdit contra Catalunya.