espanya, un model que ens xucla

19.07.2015 | 00:00

Aquests dies estem immersos en una mobilització per evitar que el govern legisli contra l'autoconsum. He hagut de refrescar els meus arguments sobre les raons per les quals el govern de Madrid afavoreix les companyies elèctriques i, com sempre que faig això, se'm revolta l'estómac.
Durant els anys de la crisi, a partir de ?l'any 2008 fins l'any 2014, Espanya ha fet un esforç majúscul en contenció salarial, fet que ha possibilitat a l'economia del país tornar a ser competitiva, poder exportar més i importar menys, tant béns com serveis. El resultat és una recuperació del compte corrent exterior, la correcció lenta de la riquesa perduda durant la bombolla immobiliària i la creació de nous llocs de treball, primer, de forma pausada i, ara, amb més ritme. Doncs bé, aquest esforç de contenció salarial que ha suposat que durant aquests anys l'augment salarial sigui del -3,77% en números reals -descomptant la inflació- a Catalunya i del 0,82% a Espanya, el preu de l'electricitat a les petites indústries ha crescut prop d'un 33%, un 21% en termes reals i per al consumidor domèstic ha pujat un 66%, essent un 51% en termes reals. És indignant: el patiment de la gent ha servit per engreixar les companyies elèctriques!
El ministeri va actuar apujant els preus de l'electricitat i atacant de forma virulenta les energies renovables només per mantenir els marges bruts i els beneficis de les companyies elèctriques. Heus aquí alguna constatació. Des de l'any 2008 la demanda elèctrica ha caigut any a any, però el preu del pool, la llotja on es negocia diàriament l'electricitat, ha pujat continuadament. Coneixeu un mercat transparent on els preus pugin quan la demanda baixa? Jo no, només s'explica pel fet que el mercat no actua amb prou competència, vaja, que té les cartes marcades i no funciona com cal, en benefici de les companyies elèctriques. Si ara mirem els balanços de les companyies elèctriques, publicats en la memòria de la patronal Unesa, des de ?l'any 2008 fins al 2013 la venda d'electricitat ha anat caient any a any, però la xifra de negoci ha anat pujant, mentre que el marge brut de les companyies s'ha mantingut a nivells astronòmics, amb un Ebidta de prop del 40% sobre la xifra de negoci i d'uns beneficis entre el 15 i el 25% sobre la xifra de negoci, uns valors galàctics si els comparem amb la resta d'empreses de l'economia. Recordem que això ho han fet mentre l'economia patia, tancaven empreses, molts treballadors anaven a l'atur i havien de patir desnonaments per no poder pagar hipoteques, mentre molts petits empresaris perdien els seus estalvis de tota la seva vida. Quan les elèctriques tenien aquests beneficis desmesurats pels temps que corrien, les pimes que no tancaven tenien una mitjana de benefici sobre facturació del 2,6% i la resta d'empreses que cotitzaven a la borsa espanyola tenien beneficis mitjans del 2,5%. La conclusió és que les companyies elèctriques no han patit la crisi a força de xuclar dels esforços de tota la societat.
Per què el ministeri ha permès aquest joc brut a les companyies elèctriques en contra del bé comú, escanyant l'economia? Una raó és la de les portes giratòries, aquelles per on un dia entraran a treballar en alguna empresa elèctrica quan pleguin. Una altra és el poc nivell dels responsables del ministeri, jo mateix vaig dir el primer dia que el ministre era un ignorant funcional, que no sabia el que era un kW. L'altra és per evitar que les elèctriques entrin en fallida. Així és, les companyies elèctriques van decidir augmentar la generació elèctrica amb la construcció de 25 GW just quan les energies renovables agafaven embranzida i quan el consum va baixar. El resultat és que aquestes centrals (uns 15.000 milions) estan aturades sense funcionar -987 hores el 2014- fet pel qual no ingressen per pagar el capital de la inversió. Per fer-ho, tenen les centrals en estat de backup, és a dir, latents en espera que el sistema les necessiti per ajudar en cas de manca de subministrament, cobrant per aquest fet, mentre que les centrals de carbó treballen a tota càrrega i les nuclears i hidràuliques cobren l'electricitat a preu del carbó gràcies a la forma que es negocia en el mercat diari. Els guanys extres que cobren per aquest fet són d'uns 18 €/MWh que ens cobren de més als usuaris de mitjana, més de 4.800 milions d'euros a l'any.
L'economia catalana es veu així sotmesa a haver d'assumir el llast de l'oligopoli elèctric, la manca de fibra òptica que aplica la companyia Telefónica i que impedeix la digitalització de les empreses, els serveis cars en telefonia mòbil i el llast de les constructores que el Govern espanyol aplica a través dels pressupostos amb el conegut dèficit de 16.000 milions anuals. Aquest llast, més l'actuació arbitrària dels diferents ministeris, són les raons més importants per sortir d'Espanya. Una economia que es tregui aquests pesos tan forts tindrà un creixement geomètric. Auguro un creixement per a l'economia catalana del 5% si li traiem aquestes lloses que pesen sobre seu, una economia de plena ocupació, moderna, la més exportadora d'Europa i amb moltes possibilitats de ser més justa amb les desigualtats socials. La lluita val la pena, així ho veig jo des de la talaia de la producció.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema