Segolène, CO2 i acords voluntaris

26.07.2015 | 00:00
Segolène, CO2 i acords voluntaris

Dijous a l'empresa vam rebre el certificat per estar adherits al programa d'acord voluntari per a la reducció de CO2. A l'acte hi va participar el secretari de Medi Ambient i Sostenibilitat, Josep Enric Nebot, així com la investigadora de la Universitat de Vic Marta Guadalupe. Vam rebre el diploma 46 organitzacions que amb les nostres mesures hem reduït un 2% les emissions de CO2. En total al programa hi ha adherides 131 organitzacions des de l'any 2010, que és quan va començar. Ja he explicat aquí que reduir el consum energètic o disminuir la generació de CO2 fins un 15% és relativament fàcil, es tracta d'utilitzar la tecnologia que hi ha al nostre abast i prou. A partir d'aquí tot és més complicat, havent de canviar els hàbits i adaptar els productes. Per això, presentar una reducció del 2% és un resultat insignificant, mostrant que el voluntariat no és el camí, que cal passar a l'obligatorietat. El que em sorprèn és que els responsables del canvi climàtic no ho vegin. Vaig tenir la sensació que es dedicaven a conèixer el sexe dels àngels.
La professora Marta Guadalupe va fer una ponència sobre l'impacte del sector agrari i ramader en el canvi climàtic. Va explicar que aquest sector és responsable del 25% del problema, tant pels efectes del gas metà dels animals remugants (fa quinze dies vaig escriure que eren responsables del 4% de l'efecte hivernacle) com de la desforestació per alliberar terres agrícoles que es practica arreu del món. Va dir que el 2014 ha estat el primer any que s'ha aturat la desforestació, cosa que ha frenat l'efecte hivernacle. La tala d'arbres i el manteniment de la massa forestal és el primer ordre a dominar en la batalla contra el canvi climàtic. Els arbres són grans captadors d'anhídrid de carboni durant el seu creixement. Per això és important la gestió forestal, la tala dels arbres vells per plantar-ne de nous. Si els vells s'utilitzen com a combustible o s'emmagatzemen en forma de fusta a les cases, per exemple, estem emmagatzemant CO2 i permetem als nous arbres en creixement captar més gas carbònic. D'aquí que en les activitats forestals es demani la certificació forestal que acredita que aquella fusta prové de boscos gestionats adequadament.
Fa aproximadament un mes l'enginyera i ministra francesa d'ecologia, desenvolupament durable i d'energia, Segolène Royal, que està immersa de ple en la preparació de la cimera del canvi climàtic COP21 que es farà a primers de desembre a París, va carregar contra el producte Nutella de l'empresa italiana Ferrero. Segolène va dir que calia deixar de comprar productes com Nutella perquè eren responsables indirectament de desforestació. Ho deia perquè Nutella fa servir oli de palma i és la palma la culpable de la pitjor desforestació en els darrers anys: es talaven arbres per plantar palma. L'oli de palma és l'oli vegetal que té més rendiment per hectàrea de tots els olis i el seu desenvolupament ha estat la causa principal de desforestació a l'Àsia del sud-est, amenaçant els últims boscos tropicals naturals, hàbitat d'orangutans, elefants de Sumatra o les últimes poblacions de tigres. Més del 80% de plantacions de palmeres per oli es troben a Indonèsia i Malàisia. Però l'augment de la demanda d'oli de palma utilitzat en l'elaboració de productes d'alimentació i cosmètica té el risc d'afectar també Papua Nova Guinea, Àfrica i Amèrica llatina en detriment d'altres boscos.
Davant l'acusació de Segolène els italians es van revoltar que un francès toqués la joia de la corona i l'empresa Ferrero va dir que ella forma part de la RSPO, la taula rodona per a l'oli de palma, que vetlla per afavorir una producció sostenible de l'oli de palma, evitant que les plantacions de palmeres es facin en terrenys desforestats. Per tant, Nutella utilitza oli de palma certificat pel RSPO, exactament igual que els que utilitzem productes forestals derivats tenim els certificats que acrediten la gestió forestal sostenible.
Està clar que la ministra francesa va patinar en l'acusació a Nutella, però això és el resultat d'una actitud valenta davant un problema complex. El món s'havia proposat no augmentar més de 2º la temperatura mitjana i ja hi ha llocs a Espanya i als Alps que han superat els 1,8º. Quan escric això, llegeixo un article al Daily Mail sobre uns científics de l'Institut Global de Sostenibilitat de la universitat de Anglia Ruskin (Anglaterra) que prediu que la Terra arribarà al col·lapse l'any 2100. Els problemes mediambientals no es poden enfocar a través de la bona fe de la gent perquè sovint no hi ha prou informació per facilitar que la societat tingui clara la gravetat del tema. En qualsevol enquesta de nivell les preocupacions dels ciutadans estan lluny, molt lluny, de ser les mediambientals i per tant l'augment de la temperatura al planeta ha de tenir el mateix criteri de gravetat, com a mínim, que l'atur juvenil.
Les polítiques per frenar el CO2 han de ser universals, afectar tothom, ser intenses, transparents, entenedores i obligatòries. Es comença per obligar a etiquetar el CO2 a tots els productes i s'acaba limitant el seu contingut o imposant una taxa pel mateix. Cal començar i anar ràpid. Jo confio encara en la Segolène, almenys fins desembre.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema