Cartes

30.08.2015 | 07:17

Dos temes preocupants
Lluís Torner i Callicó. GIRONA.
Deixant a part els temes de la política i de l'economia, que també ens preocupen, i molt, n'hi ha dos d'altres que, actualment, a més de ser preocupants, fan venir calfreds, en llegir les notícies i veure les imatges, trameses pels mitjans d'informació. En primer terme, l'allau de gent, que bé sigui per millorar el seu nivell de vida, o encara pitjor, per mantenir-la, atesa la inseguretat que les lluites entre diferents poblacions i sobretot pels exterminis, indiscriminats, per part dels gihadistes, els empeny a abandonar els seus llocs d'origen, i consegüentment les seves llars, ben sovint en fràgils embarcacions, jugant-se la vida, i massa sovint perdent-la, per arribar a les costes d'Europa, a la recerca d'acolliment i d'una pretesa seguretat. Fa tristor veure com aquells que són més afortunats -és un dir- i poden arribar-hi, sans i estalvis, tot i que sovint en pèssimes condicions, homes, dones i mainada, passen greus penalitats i no sempre són ben rebuts al lloc on han recalat. Mentrestant, el govern del país que havien somniat no sembla massa diligent per trobar mesures d'acollida i cercar les solucions més escaients.
Per altre costat, fa posar pell de gallina veure aquesta facilitat amb què els gihadistes aniquilen gent, no solament arran dels efectes dels cruents combats, sinó també a base dels atemptats i de les innombrables execucions dels seus presoners. I per acabar-ho d'adobar -a més de l'eliminació de persones- tampoc no semblen mostrar cap mena de penediment amb la destrucció de monuments, considerats com d'una gran riquesa històrica, per a la Humanitat.
Mai no havíem ni imaginat que en ple segle vint-i-u poguessin succeir coses semblants. Tant de bo, entre totes les nacions, s'hi pugui trobar una solució, pel bé de tothom.

Aquelles cases de cites
Mateu Frigoler Teixidor. Canet d'Adri .
Un terratrèmol ha sacsejat el món sencer i no parlo de la caiguda de la borsa xinesa sinó de la popular plana d'internet anomenada Ashley Madison, el portal dels marits i esposes infidels que ha sortit a la llum per obra i gràcia d'un  grup de hackers maliciosos. Milions de cares conegudes de tot el món, a Girona diuen que en tenim 14.000, han estat descoberts per aquest manyoc de malfactors. Diuen que això ha provocat ja suïcidis i serà el causant de milers de divorcis. Voleu dir que n'hi ha per tant, d'infidelitats i corrupció n'hi ha des que el món va ésser creat, a les ruïnes d'Empúries encara hi podreu veure, a l'entrada d'una casa de cites grega  esculpida a la pedra, l'entenedora paraula koytos.
Amb tot això de les xarxes la gent s'ha passat de rosca, com diem el pagesos "qui no vulgui pols que no vagi a l'era", que, traduït a l'espanyol, més o menys voldria dir "quien busque polvos que no vaya a internet", Don Hilarión a la Verbena de la Paloma ho deia cantant: "la ciencia avanza que es una barbaridad". Posar les teves dades en un portal desconegut i perillós porta a aquests lamentables atzucacs. També com funcionava fa anys amb els boca orella secrets de la gent, sense mòbils ni WhatsApps, coneixies perfectament la situació de qualsevol casa de cites gironina. A les dècades del 70 i 80 a Girona n'hi havia diverses, però la que tenia molta anomenada era una del carrer del Carme camuflada de rellotgeria. Allà hi podies trobar de tot, des d'una mare i filla esperant els seus amants, a la senyora d'un important industrial de la comarca o també una alcaldessa de la primera fornada amb el Governador Civil. A la saleta d'espera també hi ensenyaven llatí, aquell "trempat" professor  per dissimular et podia parlar de les forces gravitatòries, dels àtoms i de la física quàntica. El cas és que aquella varietat de personatges donaven vida al monòton carrer del meu amic Enric Ansesa Gironella, l'artista que va escollir a la perfecció el color de les cases de l'Onyar. Una alenada d'aire fresc  amb aroma de Perppermint frappé pujava de la rellotgeria cap a la Rambla i perfumava una recent esclofollada ciutat. El savi Einstein es va passar mitja vida buscant la fórmula per explicar la creació de l'Univers, Grouxo Marx es va passar l'altra meitat pensant en el sexe oral, ell sempre es preguntava com carai es podia anomenar sexe oral la pràctica sexual en què menys es pot parlar...

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema